David Millar, el millor contrarellotgista mundial del moment, triomfà per segona vegada a la Vuelta a Espanya allà on Óscar Freire ho volia fer, la seva Torrelavega natal. Millar s'adjudicà la sisena etapa (180'6 quilòmetres) de la ronda espanyola una altra vegada per tan sols uns centímetres sobre el colombià del Kelme Santiago Botero. Botero es retrobà amb la lluita per la general després de recuperar un terç del terreny que perdé als llacs de Covadonga, i va veure com Millar li llevava, un altre cop, com a la cronometrada de Salamanca, la victòria. Però, més enllà de l'èxit parcial, es topà amb una injecció d'autoestima amb la qual curar la bronquitis que l'asfixià a l'ascensió a Covadonga. Integraven ambdós una escapada de set corredors juntament amb Cuesta (Cofidis), Zarrabeitia i Jaksche (ONCE), Codol (Lampre) i Pérez (Festina), que esquivaren el dur control del Mapei en el tram final per tal de preparar l'arribada a Óscar Freire.
El gran grup anava embogit en el seu viatge a la vila natal de l'excampió del món. Només uns quilòmetres de treva i el grup recorregué, com si d'un intent del rècord de l'hora es tractàs, 53'400 quilòmetres en els primers seixanta minuts. Massa ràpid perquè es produís l'anunciada fuga que pronosticava el cantàbric a la sortida per l'irregular del recorregut fins a les proximitats de Santander. Poc lúdic fou el seu abandonament en la jornada de Port Aventura l'any 2000, quan la ronda travessava també el seu entorn familiar. Freire maldigué aleshores la seva lesió d'esquena i l'ocasió perduda de lluir el jersei per primer cop davant els seus paisans. En canvi, enguany el control del grup semblava molt més dificultós per les ascensions a tres ports de segona (Collado de Hoz, Ozalba i Carmona) i un altre de tercera (San Cipriano) en els 70 quilòmetres finals. «L'any passat, quan l'etapa era més fàcil, no s'arribà a l'esprint», apuntà Freire.
Molt a prop va estar de fallar en el seu pronòstic, però la tàctica ideada pel Cofidis situà Millar al capdavant. En anècdota quedà l'estirada del Mapei per despenjar en els ports Erik Zabel, que perdé contacte a la Carmona, davant una estratagema que envià Iñigo Cuesta de gran peó perquè brillàs el «rei» Millar. Les darreres costes de l'alt de San Cipriano serviren d'escenari per a un dur atac del britànic, un dels més ferms candidats a guanyar també avui en la cronometrada de Torrelavega, contestat per l'oportunista Botero. La col·laboració de la parella, d'etapa-general, resultà decebedora per a un Freire a qui se li escapà l'oportunitat de guanyar en el velòdrom acabat d'estrenar amb el seu nom.
Darrere, l'ONCE observà com se li sumava Botero a la lluita per l'or i es posà al capdavant del grup per intentar agafar-lo. Ni tan sols pogué Freire superara Zabel a l'esprint pels punts de la regularitat. I el grup de Saiz es deixà 58 segons en la general amb el corredor de Medellín la vigília de la segona cronometrada que reubicarà la llista d'aspirants. Óscar Sevilla diu que no li importa cedir el lideratge i que intentarà recuperar-lo en els Pirineus; Mercado encara falla contra el rellotge; Beloki suspira per canviar el groc de l'ONCE pel daurat a Torrelavega; Igor González no es descarta, quasi no se sent Heras, i Casero, com Botero, s'aproximaran al número 1.