La Vuelta a Espanya trià el dia del seu acomiadament dels Pirineus als seus dos presumptes candidats en la lluita pel mallot d'or, Óscar Sevilla i Àngel Casero, que sortiren empatats de la cronoescalada de la dotzena etapa, celebrada entre Ordino i l'estació d'Ordino-Arcalís (17'7 quilòmetres), en la qual el «Chaba» Jiménez aprengué a guanyar en la lluita contra el cronòmetre i sumà el seu tercer triomf, quint per l'ibanesto.com a la present edició després de Lagos, La Demanda, La Molina, Pal. Esquinçats en diverses ocasions els pronòstics per la imprevista caiguda del trio de l'ONCE-Eroski, sobretot de Joseba Beloki, la lògica es va voler instal·lar en una cursa frenètica per la rapidesa del seu desenvolupament. Així, ara comença la dialèctica. El Kelme de Sevilla diu que n'ha sortit avantatjat, ja que el rellotge afavoria el Festina.
Aquests, amb Casero de cap de files, diuen que estan contents perquè les costes afavorien el Kelme. L'equip que dirigeix Vicente Belda s'aferra ara a Aitana i Abantos per poder contrarrestar la pèrdua que patirà Sevilla respecte de Casero a la contra rellotge de Madrid. Per la seva banda, el Festina confia a perdre poc temps a la muntanya i rematar a Madrid contra el rellotge. Mentre els dos favorits firmaven taules, José María Jiménez va fer de contrarrellotgista en l'únic terreny en què ho pot fer, la muntanya, i allargà el monòleg de l'equip bancari en els ports. Cinc victòries de cinc arribades en alt. El «Chaba» només havia guanyat una altra cronoescalada en la seva trajectòria (La Rabassa a la Volta) i s'inscrigué entre els possibles guanyadors en l'alt andorrà, el mateix que batejà Ullrich o Igor González de Galdeano.
El del Barranco no marcà el millor temps de la cursa en el primer punt quilomètric. Ho va fer Casero, el qual aprofità el terreny més pla del començament. Quan va ser l'hora de recórrer percentatges per sobre del vuit per cent, emperò, sortí a escena Jiménez i agafà el primer lloc de la cursa. Tan sols el va poder aguantar el seu cunyat, Carlos Sastre, el més destacat d'un enfonsat ONCE. Aliens a la lluita per recuperar el crèdit perdut, Sevilla i Casero començaren marcant-se de prop. A dalt, tan sols quatre segons separaren el jersei d'or del ferm aspirant. Casero quedà satisfet perquè dins els seus plans esperava perdre fins a vint segons respecte de Sevilla. Chechu Rubiera va ser el millor de la legió de l'US Postal. Fou tercer després del «Chaba» i Sastre i arribà abans que el seu company d'equip Leipheimer.
Aquest va ser el millor dels classificats a la general. El jove Mercado també quallà una extraordinària etapa i perdé un minut respecte del guanyador. Plaza perdé un segon respecte d'aquest i Heras arribà sis segons més tard. Tant Igor González de Galdeano, quinzè a 1:59, com Joseba Beloki, quarantè segon a 3:04, ratificaren no haver superat el cop que els suposà Envalira. Els Pirineus deixaren Sevilla de líder amb casero a 41 segons. Tercer és Mercado a 2:02 i quart Leipheimer a 2:19. Jiménez s'ha col·locat cinquè a 2:50 i Heras sisè a 2:55.