La selecció espanyola de bàsquet té avui (12.30 hora balear) la seva cita amb la història, encara que per això haurà de superar el dificultós obstacle d'Argentina, vigent campiona olímpica, a les semifinals del Mundial de Japó.
L'objectiu dels de Pepu Hernández, una vegada en aquestes altures, no és altre que el metall més preuat, l'or, i per això primer haurà d'apartar del seu camí els argentins, un conjunt dels que lluita i ven sempre cara la seva derrota. Ningú no ha estat capaç d'aturar Espanya en la seva marxa triomfal i té fixada la meta final per diumenge, ja sigui davant Estats Units o Grècia, i en la consecució del que seria un títol històric.
Un total de 16 victòries consecutives ha encadenat la màquina de fer bàsquet que dirigeix Pepu Hernández. I és que des de la derrota davant França a l'Europeu de Belgrad de l'any passat, els espanyols han passat per sobre dels seus rivals tant en els nou partits de preparació, amb dos d'ells davant Argentina, com en els set del torneig de Japó.
Per estar en el partit de demà, el que permet somiar en les medalles, es treballà al llarg dels darrers mesos i ara ha arribat l'hora de rematar la feina i recollir els fruits.
Serà la segona vegada que el bàsquet espanyol es trobi en una semifinal del Mundial. La primera fou a Cali 82, quan l'URSS apartà de la final Corbalán, Iturriaga, Epi, Jiménez, Martín i Romay, una fita que aquest grup de jugadors vol deixar enrere.
El camí per això passa per mantenir el bàsquet mostrat fins ara, que ha estat, sense cap mena de dubte, el millor vist al Japó. En poden donar bona fe Sèrbia i Montenegro, vigent campiona mundial, que el proper diumenge perdrà la seva corona, o Lituània, que foren atropellades pel vendaval espanyol en vuitens i en quarts de final.
Davant Espanya hi haurà un equip, l'argentí, que ha decidit posar-se la pell de xot i ceditr tot el favoritisme a Espanya. Tanmateix, és ben cert que si hi ha un rival que els han anat bé als espanyols en els darrers temps han estat els sud-americans.
I és que a pesar d'uns quatre anys en els quals guanyaren l'or olímpic i foren subcampions mundials a Indianapolis 02, i perquè en aquella final de Iugoslàvia comptà amb el bebenplàcit arbitral, el taló d'Aquil·les de la millor generació argentina, que ha estat capaç de derrotar els Estats Units i tot el que es creuà pel seu camí, fou Espanya.
Els sis combats més recents amb Argentina, incloent-hi les dues pallisses en amistosos a Madrid i a Singapur abans d'arribar a Japó i un triomf en els Jocs d'Atenes 04, caigueren del costat dels espanyols, que tenen un balanç de 16 victòries en els 18 duels entre ambdós, amb èxits per als sud-americans en un amistós l'any 1992 i en el Mundial de Canadà 94.
Avui, ambdós arriben amb un immaculat 7-0 al seu caseller i amb els de Sergio Hernández amb la idea clara de canviar la seva sort més recent davant els espanyols. Per això confien a no repetir la imatge dels amistosos i sí la del Mundial, on s'ha mostrat com l'equip competitiu de sempre. Una clara prova d'això fou la seva victòria davant Turquia a quarts.
El tret des del perímetre d'Andrés Nocioni, les penetracions de Manu Ginóbili, Fabricio Oberto i Luis Scola, que es tornarà a veure les cares amb el seu 'amic' Felipe Reyes, la direcció de Pepe Sánchez i Pablo Prigioni, i el sisè home de luxe de Carlos Delfino, fan d'Argentina un rival temible.