El Mallorca no començava tan malament el Campionat de Lliga des de feia quatre anys. Va ser percisament amb Gregorio Manzano a la banqueta, a la 2002/2003, i en aquestes alçades el conjunt vermellenc no havia sumat ni un sol punt. Fins i tot l'any passat, quan el Mallorca feia pena i el mateix Manzano va haver de venir al rescat d'un equip enfonsat en el pou de la taula, es va començar millor: després de dues derrotes consecutives, una golejada davant la Reial Societat (5-2) posava els tres primers punts en el caseller illenc.
Els començaments de Lliga, sense dubte, mai han estat el plat fort del Mallorca. De fet, des que el 1997 els illencs, amb Cúper a la banqueta, guanyaven el València (2-1) en la primera jornada, mai una estrena de Campionat no ha tornat a significar els tres punts. Però també és cert que poques vegades s'havien sumat tan pocs punts en aquestes alçades. Aquest és el cas de la etmporada 2002/2001, quan amb un sol punt en tres partits, els illencs tancaven la classificació de Primera divisió.
La temporada 2004/2005, amb Benito Floro a la banqueta, el Mallorca també sumava tres punts, després d'un triomf i dues derrotes, exactament el mateix bagatge que a la 2003/2004 i que a la 1999/2000.
La importància de sumar punts en els inicis de Lliga és indiscutible, especialment per evitar entrar en dinàmiques negatives de les quals resulta complicat sortir. Però també és veritat que tres partits són molt pocs. I a més, aquest Mallorca ha donat símptomes positius en tots els partits disputats fins al moment.
Ara l'ONO Estadi assumeix el protagonisme durant dues setmanes consecutives. Espanyol i Vila-real posaran a prova la capacitat de reacció d'un Mallorca que encara té molt a dir.