Fernando Alonso inicia aquest cap de setmana la defensa del seu segon títol mundial en el Gran Premi d'Austràlia, una tasca que es presenta difícil, i ho farà pilotant un McLaren-Mercedes, després d'haver passat els cinc darrers anys a Renault. A Fernando Alonso sempre se l'ha de considerar favorit al títol amb la condició que disposi d'un cotxe mitjanament competitiu, com sembla que ho és el McLaren MP4/22 Mercedes, perquè no sap gestionar les curses millor que ell i treure el màxim rendiment del material que té a la seva disposició, encara que no sigui el millor. En el que ha sortit guanyant Fernando Alonso amb el canvi de Renault a McLaren és en el fet que, si a l'escuderia francesa no es refiaven d'ell a l'hora de prendre decisions tècniques o tàctiques, en el seu nou equip és el líder indiscutible i confien cegament en ell i en la seva capacitat de treball i de prendre decisions per tornar a l'època daurada de l'escuderia.
La temporada que començarà diumenge és la més revolucionària dels darrers anys, amb canvis de pilots en les escuderies que acabaren l'any passat en els tres primers llocs del Mundial -Renault, Ferrari i McLaren-, amb un únic subministrador de pneumàtics -Bridgestone-, amb els motors sense possibilitat de desenvolupament -limitats a 19.000 voltes- o molts d'altres factors que poden fer d'aquesta campanya la més competida dels darrers anys. Alonso, després de dos títols mundials consecutius, deixa Renault per anar a McLaren; el finlandès Kimi Raikkonen se'n va de Mclaren per ocupar el lloc del pluricampió alemany Michael Schumacher, i a Renault Flavio Briatore torna a jugar la carta d'un pilot jove, el finlandès Heikki Kovalainen, preparat en el si de l'escuderia, per crear l'«anti-Alonso».
Ferrari no tan sols ha perdut Michael Schumacher, sinó bona part dels seus enginyers, que han decidit prendre's un descans després d'haver-ho aconseguit tot amb eKàiser. Per tot el que s'ha pogut veure en els entrenaments d'hivern, Ferrari i McLaren van una passa per davant de la competència. En l'escuderia italiana el brasiler Felipe Massa, en el seu segon any com a pilot oficial, després d'haver estat anteriorment pilot de proves, ha rodat més aviat que Kimi Raikkonen i es perfina com el rival més seriós de Fernando Alonso en la lluita pel títol. Ferrari té a favor seu el subministrador únic de pneumàtics, Bridgestone, amb el qual treballen des de fa set temporades.
Alonso va quedar admirat a Bahrein del poc desgast dels pneumàtics de darrere, la qual cosa permet dur un ritme molt constant en les tandes llargues i fins i tot marcar els temps millors al final d'aquestes amb els cotxes més lleugers de benzina. Renault, després de dos títols mundials de pilots i de constructors, es presenta en aquest inici de Mundial per darrere Ferrari i McLaren. En tot cas, Kovalainen s'ha mostrat més ràpid qie Giancarlo Fisichella i aquest tal vegada no acabarà la temporada si els resultats no l'acompanyen, i el seu lloc serà ocupat pel brasiler Nesinho Piquet. La sorpresa del campionat podria set BMW-Sauber, amb l'alemany Nick Heidfeld i amb el polonès Robert Kubica. Els temps que han marcat han estat bons, però el seu principal problema és la fiabilitat de la caixa de canvis, un mal crònic que no han pogut resoldre aquest hivern. Quan ho facin poden ser temibles.
La resta d'escuderies, les mateixes de l'any passat, sembla que obtindran un resultats semblants. Honda, amb el brasiler Rubens Barrichello i amb el britànic Jenson Button, no sembla haver assolit un gran nivell de competitivitat, com tampoc Red Bull, que ni amb el britànic David Coulthard ni amb l'australià Mark Webber no han aconseguit bons temps. Finalment, Williams, equipat aquesta vegada amb motors Toyota, pot tornar als llocs capdavanters, cosa que la mateixa Toyota sembla que té difícil amb un cotxe poc competitiu.