Amb una altra festa de perfecció estètica memorable, en què els focs d’artifici i la cultura xinesa van tornar a tenir un paper protagonista, Pequín va tancar uns Jocs Olímpics que finalitzaren exorcitzant tots els temors que s’havien generat al seu entorn i acabaren assolint la perfecció.
Amb 91.000 espectadors a les grades meravellats amb l’espectacle i milers d’atletes sobre el camp de l’Estadi Nacional (o Niu d’Ocell), el director de cinema i coreògraf Zhang Yimou va tornar a deixar tothom bocabadat amb una clausura plena de llum i de lluentor, en la qual el tenor espanyol Plácido Domingo, molt estimat a la Xina, va prestar la seva veu.
Els focs artificials, inventats per la Xina fa dos mil·lennis, van obrir la festa dibuixant el compte enrere, que anava del número 29 (perquè els de Pequín són els Jocs de la vint-i-novena olimpíada) al zero, mentre, com en la inauguració, milers d’extres prenien l’estadi amb vestits vistosos.
Més de mil ballarines adornades amb campanes de plata, carros amb tambors que van recordar la parafernàlia del Circ del sol i actors saltant, corrent i volant (com a al·legoria del Citius, Altius, Fortius olímpic) van escalfar l’ambient per a l’arribada dels esportistes.
Van portar les banderes de cada país competidors que han tingut una actuació destacada a la capital xinesa. Per l’Estat espanyol ho va fer el doble medallista mallorquí Joan Llaneras, convertit en el millor esportista olímpic espanyol de tota la història gràcies als seus dos ors i dues plates en tres olimpíades consecutives (a Pequín, or en puntuació i plata fent parella amb el també mallorquí Toni Tauler a Madison).
Al final, després del lliurament de la bandera olímpica al batle de Londres, Boris Johnson, un espectacle d’aires britànics (amb autobusos londinencs, paraigües i David Beckham).
Després, la flama s’apagà amb un fons de música malenconiosa. Això causà el desconsol del públic, però una torre humana en el centre de l’estadi, que va recrear també un foc amb brases i cendres, va assegurar que els Jocs de Pequín no se n’han anat del tot, ja que continuaran en el record de l’olimpisme i de la Xina.
Amb aquesta cerimònia de cloenda espectacular, Pequín va posar fi a uns Olimpíades vistoses, en els quals la Xina es va coronar per primera vegada en la història de l’olimpisme com a primera potència esportiva mundial. Ha aconseguint 51 ors i s’ha col·locat molt per davant dels 36 dels Estats Units, que dominava els Jocs des d’Atlanta 1996.