Amb el seu paisatge de 40.000 milions de dòlars de l’estadi d’acer retorçat, el lluminós Cub d’Aigua i els imponents escenaris arquejant-se cap al cel de Pequín, els Jocs Olímpics del 2008 van ser molt més que una declaració d’un espectacle esportiu.
La fastuosa posada en escena xinesa dels Jocs va destacar el nivell del superpoder econòmic de la nació i va servir com una impressionant carta d’intenció. Mai abans els Jocs no havien estat muntats a escala tan grandiosa. I és probable que no torni a succeir.
Les noves estructures van ser l’eix central de l’èxit de l’espectacle de la Xina, però "reutilitzar", "reciclar" i "ressuscitar" són les paraules que sonen per als futurs Jocs, encara que Pequín té ambiciosos plans esportius, residencials i de diversió postjocs per a les seves seus.
Els Jocs Olímpics de Pequín van ser sense cap dubte els més cars de la història. La factura i la infraestructura directament o indirectament relacionada amb l’esdeveniment –que els analistes van estimar al voltant de 40.000 milions de dòlars– empetiteixen el rècord previ de 15.000 milions de dòlars gastats per Atenes en el 2004.
Mentre que aquests 15.000 milions gairebé van paralitzar l’economia grega, la factura de Pequín és una simple minúcia per a l’economia xinesa.
Aquests Jocs van ser tractats sempre com una exhibició de la moderna de la Xina a la resta del món, però hi ha pocs desigs o capacitat financera per repetir la gran festa en altres indrets.
És més, el Comitè Olímpic Internacional (COI) està decidit a assegurar que Pequín sigui el darrer gran Joc. El president del COI, Jacques Rogge, s’ha manifestat repetidament en contra dels "Jocs gegantins", per la qual cosa el 2012 un pla de reducció que va ser primerament introduït en els Jocs d’Atenes estarà funcionant de ple a Londres.
El pla cobreix qüestions com la utilització de tribunes temporals, vestidors i instal·lacions per entrenar en lloc d’estructures permanents.
Elefants blancs
Londres ha planificat amb cura el seu llegat post Jocs per garantir que no li quedin elefants blancs després de la partida dels atletes. Reiteradament elogiat pel COI pels seus pensaments postolimpíada, el president dels Jocs de Londres, Sebastian Coe, i el seu equip han optat per un esdeveniment compacte que també reactivarà una part decaiguda de la capital al barri de l’est de Londres.
"Crec que hem d’acceptar que és improbable que vegem novament uns Jocs d’aquesta magnitud, escala i estatura", va dir Coe als periodistes a Pequín. "El COI en el 2001 va arribar a la conclusió que l’atenció s’ha de posar més sobre el que és sostenible, perquè les coses grans no són necessàriament les millors", afegí.
El batle de Londres, Boris Johnson, va dir que havia quedat "impressionat" per les fites de Pequín, però ell i Coe van assenyalar que Londres podria organitzar uns Jocs per rivalitzar amb els de la Xina.
"Hem quedat enlluernats, impressionats, aclaparats per aquests Jocs de Pequín, però no estam intimidats i de la nostra manera amistosa, sense malgastar els impostos dels contribuents, estic convençut que ho farem tan bé com ells en el 2012", va destacar.
Els Jocs de Londres estendran els fonaments d’"una nova petita ciutat" al barri de l’est de Londres i injectaran diners en educació esportiva a les escoles estatals, un fet que també pot ajudar a resoldre el creixent problema dels delictes juvenils, va dir a periodistes la ministra olímpica Tessa Jowell a començament d’aquest mes a Pequín.
Els plans de Londres inclouen tribunes temporals per a l’estadi olímpic amb capacitat per a 80.000 persones assegudes, a fi de possibilitar que després dels Jocs es redueixi a 25.000 butaques. No hi haurà una vila per a la premsa, ja que els periodistes s’ubicaran en hotels.
La campanya de Rogge en contra dels Jocs gegantins apunta a estimular més ciutats perquè presentin la seva candidatura, ja que els Jocs encara s’han de dur a terme a Sud-amèrica i a Àfrica. Amb l’augment dels costos, especialment per a Atenes i Pequín, el COI tem que els candidats s’espantin.
Per al 2016, el principal argument de venda per a Tòquio és la reactivació de la seva vella badia; el pla central de Chicago és fer ús de l’espai davant el llac i el parc; mentre que Río de Janeiro aprofitarà les instal·lacions dels Jocs Panamericans.
36,5 milions d’espectadors
TVE treu profit dels Jocs. Més de 36,5 milions d’espectadors han seguit en algun moment els Jocs Olímpics a través de TVE. El més vist ha estat el programa especial que va emetre La 1 després de la semifinal de bàsquet que va enfrontar Espanya contra Lituània, amb una audiència mitjana de sis milions. TVE es manté líder davant la resta dels canals des que ha començat l’agost, ja que fa 18 dies que és la cadena més vista, amb una audiència mitjana del 24 per cent durant els Jocs (dos milions d’espectadors més respecte dels Jocs d’Atenes).
El partit de bàsquet entre Espanya i EUA ha estat un altre dels moments més seguits, ja que gairebé tres quartes parts dels espectadors que veien en aquell moment la televisió estaven seguint el matx, amb una audiència mitjana de 2.215.000.