Amb només 13 anys i 148 dies, va aconseguir el seu títol de Gran Mestre i amb 19 anys i 32 dies ja era el número 1 del món, fet que va succeir el 2010 essent el més jove de la història i encara és el núm. 1, assolint molts dels records que pareixia impensables superar a escaquistes com el considerat millor jugador de la història i nascut a l'Azerbaidjan Gary Kasparov.
Des de novembre 2013 és el campió del món, guanyant a les 5 darreres edicions a Anand (2 vegades), Kariakin i Caruana i recentment davant el rus Ian Nepomniachtchi, ha aconseguit el títol per cinquena vegada, celebrat dins el marc de l'exposició Universal de Dubai, on només va disputar 11 partides de les 14 proposades derrotà a l'aspirant, cinquè del món a les llistes FIDE, per 7,5 a 3,5 amb 4 victòries i 7 taules. Tota una demostració d'aquest jugador que només té 31 anys.
Carlsen és conegut pel seu estil d'atac quan ja era adolescent i ha anat evolucionant cap a un joc més universal. Al contrari que d'altres jugadors d'elit, no focalitza la seva preparació en le s obertures, i en juga una gran varietat, cosa que fa difícil per als rivals de preparar-se contra ell. La seva mestria posicional i l'habilitat en el final han fet que sigui comparat amb els excampions del món Anatoli Kàrpov, José Raúl Capablanca i Vassili Smislov.
En l'era de la pandèmia, on els escacs ha experimentat un auge ajudat per les partides en línia, Carlsen ha disputat molts tornejos organitzats per la seva empresa Play Magnus enfront dels millors del món o barrejant-se amb el gran públic de la xarxa, reforçant la seva participació en la gran oportunitat que té els escacs dins Internet. Destacant la seva opinió a la sèrie 'Gambito de dama', a la qual va puntuar amb un «cinc sobre sis».
En Carlsen sempre medita des de molt petit les seves decisions i pensa que la societat actual no treballa la reflexió ni el pensament, que es viu molt de pressa i que la utilització de les noves tecnologies moltes vegades són perjudicials i per això creu que els escacs potser una eina molt útil per graduar tot el que passa per Internet.
El norueg més famós del seu país proposa a les autoritats del seu país divulgar els escacs des de molt petits, sobre tot perquè és una eina que ajuda a prendre decisions, cosa que freqüentment ho fan els escaquistes per cercar la decisió millor i sobretot per pensar cada situació de la vida quotidiana.
Aquest darrer mundial es va veure la necessitat de fer més atractiu els escacs i que tinguin una duració menys elevada, i així evitar la gran quantitat de taules, que moltes vegades és perquè les 20 primeres jugades ja estan memoritzades, gràcies a les computadores que fan una feina realment impressionant que ajuden a dissenyar i calcular les jugades, donant més temps per consumir les dues hores per realitzar els primers quaranta moviments.
Al final les errades ajuden a cercar les estratègies i la bellesa del joc. «Si les defenses en futbol estiguessin prop de la perfecció, gairebé tots els partits acabarien en 0-0, i es farien canvis immediats en el reglament per a propiciar els errors defensius. Sostinc des de fa 30 anys que les partides d'un Mundial no poden durar entre cinc i set hores. Però ara ja estem matant els escacs si no reaccionem immediatament». Ho diu el gran mestre argentí Miguel Ángel Quinteros.
El campió ja en aquest duel ha demanat en Dubai que el ritme de joc sigui més ràpid com ho explica el francès Bachar Koutaly: «Estem mantenint un format Neanderthal en el segle XXI, quan el món està canviant a tota velocitat. Hem d'implantar un ritme de joc prou ràpid perquè els errors greus estiguin garantits. Llavors hi haurà victòries, derrotes, emoció, incertesa... I l'esport s'imposarà a la ciència».
Així que aquest nou títol d'en Carlsen pot significar una revisió del temps de les partides perquè siguin més atractives de cara a l'espectador i també un nou concepte de jugar on la improvisació , la imaginació, la creativitat i les errades humanes donin bellesa a les partides i es pugui abandonar l'exactitud que les computadores matemàticament proposen, oblidant que des del seu passat mil·lenari, els escacs sempre s'han basat en el treball, en saber aprofitar les errades del rival i amb la facilitat de resolució d'aquelles jugades que poden decantar la victòria d'un ban o l'altre.
Hi haurà molt que parlar, però els escacs que juguen més de 200 milions de persones arreu del món, ha de mantenir la seva essència i el seu bagatge històric, però també s'ha d'adaptar als temps moderns.