Rafel Nadal ha completat una temporada de somni de la millor manera: jugant una final olímpica. El manacorí es classificà avui per a la final dels Jocs de Pequín en derrotar, en un duríssim partit, el serbi Novak Djokovic, tercer jugador del món i considerat com el millor del moment en la superfície sobre la qual es juga la competició tennista a la capital xinesa. Nadal derrotà un fantàstic Djokovic per 6-4, 1-6 i 6-4, qui en els darrers dos jocs d’un partit que era més igualat que mai acusà els nervis i fallà pilotes fàcils com la que li costà el matx, una còmoda esmaixada que llançà molt fora i que donà al triomf a Nadal, "un jugador mentalment superior als altres" com reconegué Nole al final de la semifinal. El mallorquí lluitarà diumenge per la medalla d’or i pot convertir-se en el primer tennista de l’Estat espanyol a aconseguir-ho. Serà contra el xilè Fernando González, que eliminà el nord-americà James Blake també en tres sets.
El duel Nadal-Djokovic era la final anticipada després de la prematura derrota de Roger Federer. El serbi partia lleugerament com a favorit perquè havia guanyat els darrers partits de superfície dura al balear.
Qui serà el número 1 del món el proper dilluns ho brodà en la primera mànega. Gràcies a un segur servei, Nadal aprofità dos breaks per endur-se el primer set per 6-4 i oferí una gran consistència des del fons de la pista i una efectiva volea les poques vegades que s’acostà a la xarxa. Nole, sense jugar malament, alternava cops genials amb moltes errades no forçades i dobles faltes que el deixaren sense opció en aquesta mànega. La reacció del serbi en el segon era d’esperar, però fou més impressionant del que s’esperava. Djokovic escombrà (6-1) el campió de Roland Garros i de Wimbledon gairebé sense despentinar-se, tal com ho va fer durant tota la semifinal del Màsters Sèries de Cincinnati, el seu darrer enfrontament.
I començà el tercer i decisiu set. Ambdós s’adjudicaren els seus quatre primers serveis de manera còmoda, però una mica menys pel serbi. Nadal recuperà les bones sensacions de la primera mànega, però Djokovic aguantava a base de cops de dreta ajustats a les línies. Fins al 4-4 ambdós tennistes oferien solidesa i tot indicava que el pas a la final es decidiria en un etern desempat, com succeí en la semifinal anterior entre González i Blake (a la mànega decisiva no hi ha tie-break i el xilè assolí la final després d’un 11-9 en un inteminable set final). Però no fou així perquè el manacorí li trencà el servei en el novè joc (5-4) i serví per vèncer el matx. Fou en la segona bolla de partit quan Djokovic, després de tenir la possibilitat d’igualar el joc en esmaixar dues vegades amb Nadal al fons de la pista defensant unes pilotes impossibles, llançà molt fora la darrera i automàticament Rafel Nadal caigué a la pista, on celebrà, com en les grans ocasions, una victòria que li pot permetre assolir la glòria olímpica. S’aixecà per donar la mà esportivament al seu rival, que ho serà per molt de temps, i tornà a celebrar com mai el seu triomf dirigint-se als seus i a tota la delegació espanyola present al pavelló. Mentrestant, Djokovic es retirava plorant al vestidor perquè malgrat fer un gran partit i oferir moments de tennis inoblidable, la seva feblesa mental li tornà a jugar una mala passada i caigué amb un cop de la raqueta més propi d’un aficionat que del número 3 del món.