Xisca Homar,
Filosofia en flames.
Sembra Llibres, 2025.
Atiar el foc del pensament, encendre la flama de la filosofia. Amb aquestes paraules podríem resumir el meravellós llibre de Xisca Homar, Filosofia en flames, que acaba d’arribar a les llibreries dels Països Catalans de la mà de Sembra Llibres. Es tracta d’un conjunt d’assaigs breus, publicats prèviament en el diari Ara Balears, en els quals la professora de filosofia de secundària dissecciona l’actualitat i les seves ferides, i ens ofereix llocs de recer i aixopluc per pensar i sentir «d’altra manera».
Amb un estil clar, esmolat i combatiu, Homar reflexiona sobre el present del feminisme i les dissidències, la vocació docent, el paper de la literatura i l’art a les nostres vides, o bé sobre la resistència activa des de l’alegria, la cura i l’empoderament. A més, un dels temes recurrents ens els seus escrits, que m’agrada molt, és una crítica ferotge a totes les formes de burocràcia que arriben a anihilar les forces i capacitats humanes.
Així, Homar convoca noms com Sòcrates, Aristòtil, Spinoza, Hume, Nietzsche, Foucault, Deleuze, Kafka, Camus, Woolf, Hannah Arendt, Marina Garcés o Laura Llevadot, per a presentar i mostrar els atzucacs de la vida moderna, tot apuntant l’arc al territori inexplorat de «l’impensat» per tal de trobar-ne sortides. Lluny de l’academicisme i la pedanteria, aquests breus assaigs són com píndoles de vida que et fan reflexionar i interrogar-te sobre certes aseptades.
Si em fessin triar només un d’aquests magnífics assaigs, sens dubte em quedaria amb «Elogi de la lectura», text que obre el llibre. Es tracta d’un magnífic manifest en defensa de l’escriptura i la lectura, que defensa la filosofia com a gènere literari. «Llegim perquè la vida no ens basta i cercam l’absolut que ens regalen les paraules. Llegim perquè viure sense filosofia ni literatura (si és que no és la mateixa cosa) és just-just sobreviure. Llegim perquè a l’hivern de l’existència li calen primaveres», ens regala Homar.
Sigui com vulgui, Filosofia en flames, que s’afegeix als altres llibres d’Homar, Aigua d’alta mar i Filosofia salvatge, és una petita joia del pensament digna de figurar a les lleixes de qualsevol biblioteca filosòfica. Un llibre, escrit amb cura i amor, que permet desferrar les crostes que el dia a dia sedimenta en la consciència. Com diu Lucia Pietrelli, a l’epíleg que clou l’edició, «Xisca Homar aspira a bastir una casa, per als enamorats, per als filòsofs, per als altres, per tota aquella alteritat que tenim a la vora i que massa vegades no té aixopluc». Una flama, un incendi, ben encés.