Hélène Cixous rep el Premi Formentor: «La literatura és la llibertat, lluita contra la guerra»

Literatura i llibertat. L'escriptora, dramaturga i filòsofa francesa, Hélène Cixous (Algèria, 1937), Premi Formentor de les Lletres 2025, ha rebut aquest passat dimecres el guardó en una cerimònia en el Teatro Real de Madrid en la qual ha reivindicat el paper de la literatura en temps bèl·lics. «La literatura és la llibertat. Lluita contra la guerra», ha assegurat en el seu discurs d’agraïment.

«Haig de parlar o callar? Aquesta és la pregunta de la literatura. Aquesta és la meva pregunta. 'To say or not to say'. M'acompanya i em persegueix des de les meves primeres paraules», ha assegurat Cixous en l'inici del seu discurs, precedit d'una peça musical a càrrec de l'Escola Superior de Música Reina Sofia, que ha interpretat diverses peces en finalitzar l’acte.

En la seva intervenció, pronunciada íntegrament en francès, l'autora ha recordat que «en el principi hi ha la guerra. I en el principi hi ha la paraula. Una paraula? Algunes paraules. Paraules poderoses, perilloses, algunes són suaus com a petons, unes altres són esmolades i flamejants com a punyals. Punyals enverinats. Les paraules es fan la guerra, les paraules fan l’amor».

La guardonada, filla de mare alemanya jueva asquenazita i pare algerià jueu sefardita, ha recordat també els seus orígens en afirmar: «De sobte, el món s'enfureix, sobtadament una bomba explota davant meu. Jueva! La paraula jueva. És la primera vegada que la sent. Cau sobre mi com una paraula fatídica. Jueva! Així que aquest és el meu nom en el tribunal que escriu la Història? Estic sorpresa. Estic acusada. Estic revoltada. Estic condemnada».

No obstant això, com ha indicat en el seu discurs, es va rebel·lar contra aquest destí: «No deixaré que m'executin». I aquí és on ha donat protagonisme a la literatura i al paper de les llengües: «La literatura és la llibertat. Intent comprendre. Pensar més enllà». «L'escriptura ha començat. Comença amb un dilema: Haig de parlar o callar? Com no parlar? És la pregunta que planteja qualsevol llibre àvid de la veritat. Com dir el que no es pot dir? Com no dir el que no s'ha de dir?», s'ha preguntat l'autora davant un auditori commogut.

Amb referències a Enees i Virgili, a través de L'Eneida, sense oblidar a altres personatges de ficció, com el Quixot o Ulisses, així com a autors com Kafka, Rousseau o Shakespeare, l’escriptora i filòsofa també ha fet referències a Ucraïna i a tots aquells que han sofert les conseqüències de la guerra: «Els quals s'han refugiat sota terra, els falta una mica, una miqueta de somriures dels seus pares, una mica de l'aire de la tendresa humana».

«La literatura lluita. Lluita contra la guerra. Lluita contra la mort. Contra la meva mort. Lluita contra si mateixa. Sempre ha lluitat amb mi, mai he pogut viure sense la seva omnipotència, és la meva arma i el meu amor, la prova de la meva fragilitat. El cos a cos amb la meva impotència. El cant de batalla. El camp de batalla. Neix de les cendres i les sangs. Conrea la por i la pèrdua», ha prosseguit la francesa, en un discurs marcat per anècdotes personals, entrellaçades amb l'actualitat. «Ningú ha preguntat la meva opinió», ha conclòs entre aplaudiments. Cal destacar que, ja a la roda de premsa prèvia al lliurament del guardó, Cixous va condemnar amb contundència les massacres de Palestina i Ucraïna i va criticar durament el perfil dictatorial de Donald Trump, president dels EUA.

Una vida marcada per l’escriptura

Especialitzada en literatura anglesa, Cixous es va traslladar de l’Algèria natal a París el 1955, on es va graduar el 1959 i va obtenir el seu doctorat en Lletres el 1968. Un any després va publicar la seva primera novel·la, Dedans, amb la qual va obtenir el Premi Médicis.

El 1969, Cixous va ser nomenada catedràtica de Literatura Anglesa en la Universitat de París 8 i, el 1974, va fundar el Centre d'Études Féminines et d'Études de Genre, que va oferir el primer programa de doctorat en estudis femenins a Europa. És autora de més de vuitanta llibres, entre narrativa, assaig i teatre, traduïts a múltiples idiomes, també al català, i de gran influència en l'àmbit del postmodernisme i la crítica feminista. Cixous també va mantenir una llarga i fecunda amistat amb el filòsof Jacques Derrida, pare de la desconstrucció filosòfica, amb qui va escriure diverses obres.

El Premi Formentor, dotat amb 50.000 euros, és un reconeixement a la qualitat i integritat dels autors l'obra dels quals consolida el prestigi i la influència de la gran literatura. Recuperat el 2011, ha reconegut a autors com Carlos Fuentes, Juan Goytisolo, Javier Marías, Enrique Vila-Matas, Ricardo Piglia, Roberto Calasso, Alberto Manguel, MirceaCartarescu, Annie Ernaux (Nobel de Literatura en 2022), Liudmila Ulítskaya, Pascal Quignard o László Krasznahorkai, premiat l'any passat.

Converses literàries de Formentor

El lliurament del Premi -cerimònia que ha comptat també amb el president de la Fundació Formentor, Simón Pedro Barceló i amb el director de la citada Fundació, Basilio Baltasar- precedeix a les Converses Literàries Formentor que, en el seu XVIII aniversari, se celebren aquest any del 2 al 5 d'octubre a Aranjuez (Madrid), organitzades per la Fundació Formentor.

La jornada inaugural començarà amb el Col·loqui d'Editors Europeus, sota el títol, El llibre de paper i el futur de la cultura, en el qual destacats editors internacionals debatran sobre el present i futur de l'edició literària a Europa. A continuació, es presentarà el llibre Planeta Nobel del periodista i escriptor Xavi Ayén, en conversa amb el també periodista Miquel Molina.

Durant els dies 4 i 5 d'octubre, tindran lloc les Converses Literàries, l'eix temàtic de les quals girarà entorn de la dramatúrgia teatral i musical en la literatura, un espai per a proposar lectures suggeridores i recomanacions literàries, taules en les quals cada escriptor pugui parlar de literatura.