(A l’interior d’un bar, prenent unes cerveses)
Personatges
AMIC
AMAT
AMIC.- (En veu baixa) T’he de dir una cosa important.
AMAT.- Què passa?
AMIC.- Soc soci del Barça.
AMAT.- Calla, que no et senti ningú.
AMIC.- Ningú no ho sap. No temis, no ho he dit a ningú. Només ho saps tu.
AMAT.- No ho diguis a ningú més.
AMIC.- No pateixis. No ho sabrà ningú mai. Mira... ! (Es treu la jaqueta i es descorda la camisa. A sota porta una samarreta del Barça)
AMAT.- Compte! Torna’t a cordar la camisa!
AMIC.- Sí, sí, no pateixis. (Es corda la camisa i es posa la jaqueta) Ets un bon amic.
AMAT.- I un bon amat.
AMIC.- Gràcies. Tinc sort de poder compartir amb tu la meva afició clandestina.
AMAT.- I jo tinc sort que puguis confiar en mi.
AMIC.- Tenir un amic és el millor que hi ha.
AMAT.- (Rient) Ser del Barça és el millor que hi ha!
AMIC.- M’agradaria anar-lo a veure jugar un dia al Camp Nou.
AMAT.- Jo t’hi acompanyaré.
AMIC.- M’hi acompanyaràs?
AMAT.- És clar. Hi anirem junts.
AMIC.- Però no ho ha de saber ningú. Ningú no ens ha de veure.
AMAT.- Hi anirem disfressats de l’Espanyol.
AMIC.- Bona idea! Així ho farem.
AMAT.- Anirem al camp del Barça i es pensaran que som socis de l’Espanyol.
AMIC.- Mai no sabran que som del Barça.
AMAT.- Això sí que és gaudir de l’espectacle futbolístic!
AMIC.- Riurem de debò quan vegem que es pensen una cosa i és una altra.
AMAT.- En això consisteix el millor esport.
AMIC.- A enganyar els altres.
AMAT.- El futbol consisteix a enganyar el contrari.
AMIC.- El rival.
AMAT.- Això, el rival. Perquè els dos equips cerquen el mateix: guanyar. Guanya el qui enganya millor.
AMIC.- És molt divertit.
AMAT.- És molt divertit si guanyes.
AMIC.- I si no guanyes?
AMAT.- També.
AMIC.- Gràcies, Amat.
AMAT.- Gràcies, Amic.
(Tots dos alcen les seves respectives cerveses)
AMIC.- Salut!
AMAT.- Salut!
TELÓ