Personatges.-
HOME
DONA
(Asseguts dins la sala d’estar de casa seva)
HOME.- Hola.
DONA.- Hola. Qui ets tu?
HOME.- Soc el teu home.
DONA.- El meu home? Què vols dir? Jo no sabia que estigués casada.
HOME.- Sí, estàs casada amb mi fa cinquanta anys.
DONA.- No ho sabia.
HOME.- Som un matrimoni feliç. Molt estrany, molt singular. N’hi ha pocs que ho siguin.
DONA.- Que de bé! Quina sort!
HOME.- Em dic Tomeu. I tu?
DONA.- Jo? No ho sé.
HOME.- Et diré Coloma. T’agrada dir-te Coloma?
DONA.- Molt!
HOME.- I aquí és casa nostra.
DONA.- Tenim una casa?
HOME.- I un cotxe.
DONA.- Quina alegria!
HOME.- També tenim dues filles.
DONA.- Dues filles...! Sempre havia volgut tenir dues filles! Com es diuen? Quants d’anys tenen?
HOME.- Ja tenen quaranta anys.
DONA.- Totes dues?
HOME.- Cada una d’elles. Són bessones.
DONA.- Bessones de qui?
HOME.- De tu. I de mi.
DONA.- Són molt guapes.
HOME.- Molt. Com son pare.
DONA.- Son pare ets tu?
HOME.- Quan varen néixer ho era.
DONA.- I ara?
HOME.- Amb els anys tot canvia.
DONA.- M’hauria agradat que tota la vida haguessin estat filles teves.
HOME.- Les coses són com són. Els homes humans no hi podem fer res.
DONA.- Tu ets humà?
HOME.- De moment, sí.
DONA.- I quan et moris, no ho seràs?
HOME.- No. No, quan ens morim deixem de ser humans.
DONA.- Què som?
HOME.- Divins.
DONA.- Vols dir artificials?
HOME.- Més o menys.
DONA.- Aleshores posseirem Intel·ligència Divina.
HOME.- Totalment.
DONA.- Serem molt feliços.
HOME.- Totalment feliços.
DONA.- (Molt contenta) No m’ho sé ni imaginar!
HOME.- La felicitat no es pot imaginar, només es pot viure.
DONA.- I quan la podrem viure?
HOME.- Quan serem morts.
DONA.- Que de bé que arriba un dia en què tots ens morim!
HOME.- La mort és la prova que tots som iguals.
DONA.- Iguals de feliços?
HOME.- Immensament.
DONA.- Quina gran notícia que m’acabes de donar!
HOME.- És una primícia informativa. Ni els diaris no l’han publicada mai ni la publicaran mai.
DONA.- Els diaris només diuen mentides!
HOME.- Els diaris!
TELÓ