La foscor de Poe

Edgar Allan Poe,
El corb / La caiguda de la casa Usher.
Traducció d’Emili Olcina.
Editorial Laertes, 2016.

La foscor i el terror psicològic. Edgar Allan Poe (1809-1849) és sens dubte un dels pares moderns de la literatura de terror, el grotesc i el macabre. Amb una escriptura precisa, suggerent i esmolada, l’autor nord-americà va saber retratar els neguits de la condició humana, tot sublimant l’angoixa existencial en art. De la seva obra s’hi van nodrir grans escriptors i literats, interessats —com ell— en retratar els atzucacs del mal i la consciència ferida. Charles Baudelaire, entre els més destacats, qui va saber valorar ben aviat les enormes innovacions de Poe i, a més, en fou el primer traductor al francès.

Als Països Catalans, un dels grans traductors de l’obra de Poe fou l’hel·lenista Carles Riba, qui quedà meravellat per la construcció psicològica dels seus relats. La seva traducció de Narracions extraordinàries, publicada actualment per Quaderns Crema, n’és un clar exemple. Ara bé, si encara no heu gosat llegir Poe i vos voleu fer una idea mínimament precisa del seu art, ara que se celebra la Nit de les Ànimes, no dubte a llegir les narracions d’«El corb» i «La caiguda de la casa Usher» publicats per l’editorial Laertes, a la col·lecció L’arcà, en traducció de l’especialista en Poe i literatura fantàstica Emili Olcina.

El relat «El corb» és un poema tenebrós que tracta sobre el dol i la mort. La separació de dos amants que, com reitera el corb fantàstic del relat, no es veuran «mai més». Una narració angoixada i angoixant que supera el mer bucolisme per estroncar el desencís i la lluita de l’home amb allò que el supera. El protagonista narrador és conscient que no tornarà a veure la seva Leonore, però lluny de cicatritzar la ferida, el terror i el dol no fan sinó abrandar-la.

Per part seva, el relat «La caiguda de la casa Usher» relata, a través d’un narrador en primera persona que participa en els fets, la caiguda real i simbòlica de la família Usher, marcada per l’horror, la decadència i la ruïna. El narrador intenta consolar la crispada figura de Roderick Usher que ja no pot viure si la seva germana bessona Madeleine, greument malalta, no pot continuar respirant. No desvetllarem el desenllaç, però l’ensorrament final d’aquest horripilant casal, que condiciona la vida dels seus habitants, mostra la caiguda definitiva d’aquesta nissaga —i de retruc, de l’Antic Règim aristocràtic—.

Sigui com vulgui, aquests dos relats no vos deixaran indiferents i —per uns moments— vos transportaran a l’«obscur imaginari» d’on neixen els malsons i les paraules que resten en silencis que ressonen com crits. Si sou dels qui els agrada la bona literatura i els contes de terror, no vos deixeu perdre l’oportunitat de freqüentar Poe en llengua catalana, com un flâneur que —en aquest cas— badoca pels baixos fons d’una ciutat a la recerca de la bellesa i de la poesia més horripilant i encesa.