Personatges.-
ADAM
ELLA
(Al Paradís)
ADAM.- Que de bé que estem aquí!
ELLA.- Mmmm...
ADAM.- Què vols dir?
ELLA.- Què vols que et digui? M’imaginava una altra cosa.
ADAM.- Què t’imaginaves?
ELLA.- (Mirant enlaire) Els niguls podrien ser de sucre en pols.
ADAM.- Què t’empatolles?
ELLA.- Les fulles dels pins del Paradís podrien ser cigarretes.
ADAM.- (Burleta) Cigarretes de tabac ros.
ELLA.- Què?
ADAM.- Cigarrets rossos.
ELLA.- Chesterlfield.
ADAM.- Mentolats.
ELLA.- Sí! Cigarrets rossos Chesterfield mentolats! Què de bé!
ADAM.- I què més?
ELLA.- L’aigua de la mar hauria de ser de taronjada.
ADAM.- De taronjada? No preferiries que fos de Coca-Cola?
ELLA.- No, perquè de la Coca-Cola és una marca comercial. Preferiria que fos de taronjada Schweppes.
ADAM.- Tu no et conformes mai: Schweppes també és una marca comercial.
ELLA.- La terra hauria de ser de xocolata amb llet.
ADAM.- I què més? No creus que l’aire hauria d’estar perfumat de roses i de lilàs?
ELLA.- Ja veig que comences a entendre el que vull dir. El Paradís ha de ser allò que jo vulgui que sigui.
ADAM.- Ets una dona amb molt de gust.
ELLA.- El gust és meu.
ADAM.- I el disgust, meu.
ELLA.- Les buguenvíl·lies haurien de ser diamants.
ADAM.- I els esbarzers, bunyols.
ELLA.- Que de bé que estem aquí!
ADAM.- (Mirant els niguls) Mmmmm......
ELLA.- S’enfosqueix.
ADAM.- Ja trona.
ELLA.- Llampega.
ADAM.- Plou.
(Es desferma una tempesta de trons i llamps, de calabruix i de neu.)
(ADAM i ELLA es posen a córrer i s’amaguen sota una figuera que sembla un paraigua i de la qual pengen estufes elèctriques. Es posen a fumar i a beure cafè calent.)
ADAM.- Que de bé que ens ho passem!
ELLA.- Que de bé!
ADAM.- Jo no em vull moure mai d’aquí.
ELLA.- Ni jo.
TELÓ
