Robert Graves,
El país que he escollit.
Traducció de Josep M. Jaumà.
Nova Editorial Moll, 2024.
Aquesta illa nostra té el privilegi de captivar grans creadors d’arreu del món. Molt més abans que no ara, cal dir-ho. Basta pensar en la tropa de músics, pintors, escriptors… que arrelaren a Deià. El país que he escollit (Nova Editorial Moll, 2024) és una reedició de l’antologia bilingüe de Robert Graves traduïda per Josep M. Jaumà. Es tracta d’una invitació a redescobrir un univers poètic que es mou entre la saviesa antiga i la intensitat contemporània. S’hi reuneixen 160 poemes que abracen tota la trajectòria d’un autor que va fer de la poesia una forma de vida, un credo estètic i moral. Jaumà, que ja havia signat aquesta traducció per Edicions del Salobre el 2009, ens ofereix una versió depurada i fidel al ritme i al pensament de Graves, amb una llengua natural, sense afectacions, capaç de mantenir el batec de l’original anglès.
El títol, extret d’un dels versos cabdals de l’autor, defineix també la seva biografia emocional. Per a Graves, Deià fou una mena de terra promesa, el lloc on el poeta trobà, després de la guerra i de la pèrdua, una forma de renaixement. Més de quaranta anys de vida mallorquina el convertiren en un referent de la Mediterrània literària: un paisatge de llum, pedra i silenci que, com Harlech —el territori gal·lès de la seva infantesa—, li permeté connectar amb allò essencial. «Passejar pels turons és veure paisatges / i sentir sons desacostumats», escriu, i en aquests versos hi ressona la idea que la poesia és una manera de ser i de pensar, un estat de consciència. Els temes de Graves —com recorda Lucia Graves en el pròleg— són els eterns: l’amor com a força còsmica, motor del seu univers creatiu; la memòria d’infant, plena d’enyor i d’ombres; la ferida de la guerra, que travessa la seva mirada amb una lucidesa serena; la recerca d’una identitat que oscil·la entre el mite i la història, entre el jo i l’altre.
Però el seu mèrit no és tant renovar les formes com mirar el món des d’una altra òptica: fer que el mite torni a ser viu, que la paraula sigui revelació. La versió catalana permet copsar aquesta dimensió íntima i mítica alhora, on el classicisme i la modernitat conviuen sense esforç. Jaumà aconsegueix traslladar la música interior de Graves, la seva cadència natural, amb una precisió que fa de la lectura una experiència neta, gairebé ritual. El país que he escollit no és només un llibre: és un retorn al territori poètic d’un home que va fer del llenguatge un refugi i del vers una forma d’habitar el món.
