Personatges:
BOSQUEROL
TAMBORER
(Un home va caminant pel bosc mentre toca un tambor)
BOSQUEROL.- Què fa? Com així toca el tambor?
TAMBORER.- Estic buscant la meva dona.
BOSQUEROL.- Què li ha passat? S’ha perdut?
TAMBORER.- No, s’ha escapat amb un altre home.
BOSQUEROL.- Oh! Això és greu.
TAMBORER.- Vull trobar-la i fer-li pagar car el que m’ha fet.
BOSQUEROL.- Molt bé. Però vostè creu que la trobarà fent sonar tan fort el tambor? No seria millor caminar en silenci absolut perquè ella no s’adonés que l’està cercant?
TAMBORER.- Jo soc un marit fidel. No vull donar-li cap ensurt.
BOSQUEROL.- Li vol fer pagar el que ha fet, però no la vol espantar. És així?
TAMBORER.- Així mateix.
BOSQUEROL.- Però d’aquesta manera ella sentirà que vostè s’hi acosta i s’amagarà. No la trobarà mai.
TAMBORER.- No vull que digui que no l’he avisat.
BOSQUEROL.- És un bon marit, vostè.
TAMBORER.- Faig el que millor sé.
BOSQUEROL.- És d’admirar la seva actitud. Llàstima que amb el tambor no trobarà mai la seva dona. No veu que d’aquesta manera li està dient que la busca.
TAMBORER.- Vull que ho sàpiga. Vull que sàpiga que l’estic buscant.
BOSQUEROL.- La seva és una cerca inútil.
TAMBORER.- De cap manera. El tambor és seu.
BOSQUEROL.- El tambor és seu? I què passa si el tambor és seu?
TAMBORER.- Allò que més estima la meva dona és el seu tambor. No ha fugit només de mi, sinó que està buscant el seu tambor. Estima més el seu tambor que el seu home.
BOSQUEROL.- I el seu amant, no l’estima?
TAMBORER.- El seu amant és una estratagema perquè ell l’ajudi a buscar el tambor.
BOSQUEROL.- Quin sorpresa més desagradable que s’emportarà el seu amant quan ella trobi el tambor!
TAMBORER.- Ell s’ho ha buscat. Per això toco el tambor, i per això el toco amb tanta intensitat.
BOSQUEROL.- Ara ho entenc. Però, i vostè? Vostè no recuperarà la dona: ella marxarà amb el seu amant i vostè es quedarà sol i banyut.
TAMBORER.- Això no passarà. El seu amant no sap tocar el tambor. És un músic del tot inepte. És un toix, incapaç de distingir un tambor d’un bolet.
BOSQUEROL.- Si és així, li desitjo sort.
TAMBORER.- La tindré.
BOSQUEROL.- Se la mereix.
TAMBORER.- Me la mereixo? El que me mereixo?
BOSQUEROL.- La seva dona.
TAMBORER.- La trobaré aviat. Quan senti el so del tambor sortirà del seu amagatall tot d’una.
BOSQUEROL.- El reconeixerà?
TAMBORER.- El coneix a ulls clucs.
BOSQUEROL.- Idò no deixi de tocar-lo. Toqui’l, toqui’l.
TAMBORER.- No ho faig per recuperar-la a ella, sinó perquè ella recuperi el seu tambor.
BOSQUEROL.- Quina gran alegria que tindrà!
TAMBORER.- Encara jo la tindré més gran!
(El TAMBORER desapareix tocant el tambor amb tota la força del seu braç. No deixa de ser una escena del tot bucòlica. BOSQUEROL es queda aplaudint)
TELÓ
