Personatges.-
FUNCIONARI
CIUTADÀ
(Delegació de l’Administració Centralitzada)
FUNCIONARI.- Jas, agafa aquestes ulleres i posa-te-les.
CIUTADÀ.- Ulleres? Me les he de posar?
FUNCIONARI.- Sí, i no te les treguis mai. Les ha de dur posades sempre.
CIUTADÀ.- Per què, si jo hi veig perfectament. No necessito portar ulleres. Tinc una vista privilegiada.
FUNCIONARI.- Això és el que tu creus. Tens els ulls plens de teranyines i de boira.
CIUTADÀ.- Tinc uns ulls que ho veuen tot en total netedat i claror.
FUNCIONARI.- Fes el que et dic, i posa’t aquestes ulleres. És una ordre.
CIUTADÀ.- Una ordre? Ja li he dit a vostè que no tinc cap necessitat d’ulleres. Hi veig perfectament.
FUNCIONARI.- Veus el que veus! I el que tu veus no és l’autèntica realitat!
CIUTADÀ.- Que no veig l’autèntica realitat? No em faci riure.
FUNCIONARI.- I tu no em facis enfadar! Que te les posis et dic: ara mateix!
CIUTADÀ.- (Posant-se les ulleres que li ha passat el FUNCIONARI). Ho veig tot una mica embullat...
FUNCIONARI.- Embullat! Te’n donaré jo d’embullaments!
CIUTADÀ.- (Provant de col·locar-se les ulleres de diferents maneres) No, no hi veig bé amb aquestes ulleres. És com si estigués ennigulat, com si fes fosca.
FUNCIONARI.- Calla i ves-te’n!
CIUTADÀ.- (Fa mitja volta per anar-se’n i ensopega) Ho veu, hi veig només a mitges.
FUNCIONARI.- Ves-te’n t’he dit, i no vulguis que perdi la calma!
CIUTADÀ.- Però, senyor funcionari, no hi veig gens.
FUNCIONARI.- M’estàs posant nerviós! Amb aquestes ulleres ho veuràs sempre tot així com toca.
CIUTADÀ.- Com toca? I com és que toca?
FUNCIONARI.- Com ho veiem nosaltres. Com cal.
CIUTADÀ.- Però, si jo no ho vull veure com vosaltres. Jo ja tinc la meva manera de veure-ho tot ben clar.
FUNCIONARI.- Estic acabant la meva paciència amb tu! Marxa de davant meu si no vols que avisi la Guàrdia Civil!
CIUTADÀ.- La Guàrdia Civil?
FUNCIONARI.- Sí. La Guàrdia Civil et farà posar a les meves ordres!
CIUTADÀ.- Les seves ordres! Ho he de veure tot emboirat per complir les ordres d’un nazi com vostè?
FUNCIONARI.- Compte amb el que dius! El que volem és que ho vegis com és. Transparent i del nostre color.
CIUTADÀ.- Jo ho vull veure com jo ho veig, no com ho veieu vosaltres ni ningú més. Amb aquestes ulleres m’estic marejant. Cauré a terra i no em podré aixecar.
FUNCIONARI.- Has de tenir paciència. A poc a poc t’hi aniràs acostumant.
CIUTADÀ.- Acostumant? Jo no em vull acostumar a res! No vull veure les coses com les veieu vosaltres. La meva vista és molt més nítida que la vostra. Molt més! Nazis! Possessius! Imperialistes!
(CIUTADÀ surt de la Delegació pegant coces als mobles i renegant de tot plegat)
FUNCIONARI.- T’enviaré la Guàrdia Civil a casa!
CIUTADÀ.- (Fora d’escena) Dèspota! Tirà! Sàtrapa!
TELÓ
