Personatges.-
NEN JESÚS
DIMONIÓ
(A la cova de Betlem)
NEN JESÚS.- Passa, passa. Què cerques?
DIMONIÓ.- Et busco a tu. Estic molt trist. Necessito que em consolis.
NEN.- Entra i asseu-te.
DIMONIÓ.- No soc digne d’entrar a casa teva.
NEN.- Aquesta cova no és casa meva, és casa de tots.
DIMONIÓ.- És que jo soc un dimonió cucarelló que faig molta por als nens petits.
NEN.- (Riu) Jo soc el Nen Jesús i a mi no me’n fas gens, de por. Asseu-te al meu costat i conta’m què et passa.
DIMONIÓ.- Ja t’he dit que som una mica malèvol. No he volgut seguir mai la vida ni els consells de la meva família de diables vermells i verds.
NEN.- Els fills han d’obeir els pares.
DEMONIÓ.- Però jo sempre he pensat que els meus pares eren cruels i salvatges: malentranyats i satànics.
NEN.- Així i tot, eren i son els teus pares. Ja saps que hi ha un manament de la Llei de Déu que diu que hem d’honrar el pare i la mare, i estar sempre a les seves ordres i al seu servei.
DIMONIÓ.- I si els pares són uns diables de banyes llargues i de cua més llarga encara?
NEN.- Home, m’ho pintes molt lleig. No sé què dir-te. Les ordres demoníaques no s’haurien de complir.
DIMONIÓ.- Això és el que jo sempre he pensat. Jo vull obeir els meus pares, però no puc fer allò que els dimonis em diuen que faci.
NEN.- Quin dilema, amic. Quin problema que m’has dut a consultar!
DIMONIÓ.- Veus, petit infant, com jo no m’he pogut portar bé. Ho tinc i ho he tingut sempre molt difícil.
NEN.- Ja ho veig. Això de ser fill de dimonis és un problema greu, si vols ser una bona persona.
DIMONIÓ.- Què faig, aleshores?
NEN.- Jo sempre consulto el meu interior.
DIMONIÓ.- Jo faré el mateix. No obeiré els dimonis, encara que siguin els meus pares.
NEN.- La teva llibertat de decisió val més que tots els dimonis del món.
DIMONIÓ.- Gràcies, amiguet. Així ho faré.
NEN.- No tinguis por i segueix el teu camí de la pau i la veu del teu cor.
DIMONIÓ.- Que podré venir a estar amb tu quan els meus amics dimonions m’expulsin dels seus jocs?
NEN.- Sempre que vulguis. T’estaré esperant.
DIMONIÓ.- Ara vaig a demanar perdó al pare i a la mare per no haver-los obeït.
NEN.- No cal. Els dimonis no saben què és perdonar, ni tan sols als seus fills.
DIMONIÓ.- De totes maneres, ho intentaré.
NEN.- Torna quan estiguis trist i jugarem a contar contes. Ja veuràs que bé que ens ho passarem.
DIMONIÓ.- Així ho faré. Tornaré aviat.
NEN.- Quan tu vulguis. Quan et trobis sol, sempre em tindràs a mi. Ets els dimoni més bon al·lot que he conegut mai.
DIMONIÓ.- Gràcies. Fins sempre!
NEN.- Fins sempre.
TELÓ
