En el món globalitzat en què la multiculturalitat i el multilingüisme estan a l’ordre del dia es fa molt difícil romandre en una societat hermètica i monolingüe, i més encara en el nostre cas, a les Illes Balears. El català, fins avui en dia, ha estat un dels pilars de la identitat illenca, però fa dècades que està en retrocés pel que fa a l’ús social. Malgrat que la transmissió intergeneracional s’ha mantingut estable, l’Enquesta de la Joventut de les Illes Balears 2022 mostra que només el 20% dels joves de les Illes parlen català habitualment. D’altra banda, els moviments migratoris dels darrers trenta anys han incrementat exponencialment la presència de llengües estrangeres. Tant és així que, actualment, a les Illes Balears s’hi parlen més de cent seixanta llengües. Així doncs, veim que la diversitat lingüística és una realitat indiscutible a la societat balear actual. La pregunta que ens hauríem de fer és: podem assumir els docents —i el sistema educatiu— aquesta diversitat lingüística creixent sense renunciar a la llengua pròpia del territori?
Primer de tot, cal ser conscients que l’escola —entesa com totes les etapes del sistema educatiu— és, avui dia, la principal institució que garanteix el contacte dels infants i joves amb la llengua pròpia del territori, especialment en el cas dels nouvinguts. En segon lloc, cal entendre que la llengua catalana és una eina de cohesió social entre les diverses comunitats lingüístiques que conviuen a les Illes Balears, tant per a l’alumnat autòcton com per a l’alumnat nouvingut. D’aquesta manera, entenem que el català s’ha de potenciar i reforçar en tots els racons del sistema educatiu, sobretot, en els espais de socialització i moments d’esbarjo.
Actualment, el PALIC (Pla d’Acollida Lingüística i Cultural) s’ha convertit en la principal eina d’integració de l’alumnat d’incorporació tardana. Gràcies a aquest pla intensiu, aquests alumnes poden aprendre la llengua pròpia del territori. Malgrat tot, aquest pla només està enfocat als estudiants al·lòctons (no originaris del territori on viuen). Una estratègia molt útil que ajuda a fer del català una llengua compartida i que, a més, n’incrementa l’ús social i la socialització entre l’alumnat autòcton i l’alumnat nouvingut, és el voluntariat lingüístic (VL). El VL són unes trobades de conversa en què els alumnes que són catalanoparlants habituals conversen amb els alumnes que estan aprenent la llengua. D’aquesta manera, es crea un espai on la llengua es comparteix entre iguals. Són els mateixos companys del centre qui ajuden a adquirir la llengua als nouvinguts de manera informal i entretinguda. Aquesta estratègia es pot desenvolupar, per exemple, durant dos esplais a la setmana. A més, el VL pot ser un espai d’intercanvi lingüístic i cultural, ja que, aprofitant la diversitat lingüística present a tots els centres educatius, els alumnes nouvinguts també poden ensenyar algunes frases i expressions bàsiques de la seva llengua als alumnes locals. D’aquesta manera, es produeix un enriquiment cultural i un intercanvi lingüístic real, basat en una perspectiva inclusiva.
Un centre on el voluntariat lingüístic sempre ha funcionat molt bé és l’IES Sineu, on els alumnes nouvinguts acaben adquirint i emprant la llengua pròpia gràcies a l’ajuda dels alumnes autòctons. Malgrat tot, cal ser conscients que a altres instituts en què la realitat demolingüística és diferent de la Part Forana, el VL pot ser més difícil d’implementar. Per exemple, a l’IES Calvià, on la major part de l’alumnat són estrangers o fills d’estrangers i, per tant, no tenen el català com a llengua inicial ni com a llengua habitual, el VL seria poc efectiu. Així doncs, s’hauria de cercar una altra estratègia.
Una eina molt útil a l’hora de fomentar l’ús social del català entre l’alumnat és la dinamització lingüística (DL). La DL són tots els tallers, activitats i dinàmiques que s’apliquen a un centre educatiu per tal de promoure la llengua catalana entre l’alumnat, sigui alumnat nouvingut o autòcton. La DL és per a tots els alumnes, independentment del seu origen, per tant, és una estratègia inclusiva que intenta cohesionar tot l’alumnat a través de dinàmiques i jocs lúdics i engrescadors. La DL també es pot enfocar des d’una perspectiva que abraci la diversitat lingüística existent a les aules proposant activitats que incloguin expressions lingüístiques i manifestacions culturals pròpies de cada país, segons l’origen dels alumnes.
En definitiva, podem concloure que la diversitat lingüística és un exemple de riquesa cultural i convivència a les aules. I, sobretot, que no és incompatible amb la supervivència de la llengua pròpia, sinó que les llengües de la immigració poden conviure perfectament amb el català, sempre que el català sigui la llengua d’acollida dels nouvinguts, i no pas el castellà. Aquestes estratègies exposades anteriorment estan encaminades a gestionar la diversitat lingüística als centres educatius sense haver de renunciar a la llengua pròpia. Per aplicar el voluntariat lingüístic, la dinamització i tantes altres estratègies de cohesió lingüística i cultural és imprescindible la voluntat, predisposició i feina del professorat. És per això que els docents tenim una gran responsabilitat, ja que les nostres accions repercutiran directament en els usos lingüístics de l’alumnat i en la realitat sociolingüística que configuraran els futurs ciutadans. Hem de saber afrontar la diversitat lingüística de tal manera que puguem convertir el repte en una oportunitat. Ens hi posam?