Joyce Carol Oates,
Fox.
Traducció de Núria Busquet.
Lleonard Muntaner, 2025.
Avui dia, quan el ritme vertiginós de la vida facilita l’elecció de llibres curts i bàsics, més propers a l’entreteniment que a l’autèntica literatura, són d’agrair les aportacions de novel·les com aquesta. La publicació de Fox (Lleonard Muntaner, 2025) confirma, una vegada més, la potència narrativa i la lucidesa creativa de Joyce Carol Oates, una autora d’obra vastíssima que ha conreat amb la mateixa exigència el conte, la poesia, l’assaig, la literatura juvenil i, sobretot, la novel·la, obres que li han fet guanyar premis prestigiosos i sonar alguna vegada com a ferma candidata al Nobel. La traducció de Núria Busquet —sòlida, precisa, d’una gran sensibilitat rítmica— torna a situar el lector català davant una de les veus més incisives de la narrativa nord-americana contemporània, tal com ja va passar amb Un jardí de delícies terrenals i Gent de diners, també publicades per la mateixa editorial. Fox és una novel·la extensa, d’intriga lenta i opressiva, que exigeix una lectura pacient però intensament recompensada.
El narrador omniscient construeix, amb una meticulositat gairebé clínica, el retrat psicològic de Francis Fox, un professor carismàtic que acaba d’arribar a l’Acadèmia Langhorne i que desplega, amb una fredor esfereïdora, les seves arts d’encantador de serps. Oates evita qualsevol sensacionalisme del tema principal: l’abús sexual d’estudiants d’entre onze i tretze anys no és narrat com a xoc immediat, sinó com a resultat d’un engranatge de poder, silenci i autoengany col·lectiu. La troballa del cos de Fox, aparegut mort dins un torrent, actua com a detonant d’una investigació que s’estén al llarg de set-centes pàgines i que l’autora sosté amb una habilitat extraordinària. El suspens no rau tant en el «què va passar» com en el «com va ser possible» i, sobretot, en «qui va matar Fox».
A través de múltiples veus —companys, alumnes, famílies, investigadors…—, la novel·la explora les angoixes, les culpes i els patiments existencials d’una comunitat incapaç de mirar de front la seva pròpia responsabilitat. Amb un estil força descriptiu, dens i de llarg recorregut, Fox és una novel·la que interpel·la el lector sense concessions i confirma Joyce Carol Oates com una escriptora radicalment compromesa en l’exploració de les zones més fosques de la condició humana.