Personatges.-
JAJÀ
JIJÍ
(A la riba del mar)
JAJÀ.- Què passa? Què mires?
JIJÍ.- Res, però trobo que has canviat molt.
JAJÀ.- He canviat molt? Què és que he canviat?
JIJÍ.- Tot. Has canviat tot.
JAJÀ.- Què vols dir? Com he canviat? Què és que he canviat?
JIJÍ.- Ja t’ho he dit, tot. La cara, el nas, els ulls. Has canviat totalment.
JAJÀ.- Te’n fots de mi!
JIJÍ.- No, no. És cert, has canviat. Tens el front més ample. El nas una mica més inflat. Els ulls, menys lluents.
JAJÀ.- Què dius? No m’espantis!
JIJÍ.- No t’espanto. No vull espantar-te. És així com et dic. Les comissures dels llavis les tens una mica més inclinades per avall.
JAJÀ.- No m’ho havies dit mai.
JIJÍ.- És que ha estat ara que ho he vist. Ja t’ho he dit abans, ha estat durant aquests últims cinc minuts. Aquests últims cinc minuts que fa que estem junts.
JAJÀ.- No m’has notat res més.
JIJÍ.- (El torna a observar de fil prim) No, tot està com sempre. Només que els llavis són més prims i et pengen una mica.
JAJÀ.- Què he de fer?
JIJÍ.- No li donis importància. Jo no n’hi dono gens.
JAJÀ.- Segur que puc estar tranquil? (Pausa) I tu, no has canviat? (Se’l mira arreu) Perdona...Però tu també has començat a canviar. I aquesta piga, què hi fa aquesta piga a la teva galta dreta?
JIJÍ.- (Es posa en alerta) És poca cosa, no? No deu ser res greu.
JAJÀ.- De cap manera. Res, no n’has de fer cas. Només que jo no m’hi havia fixat mai. Ara ho he notat d’una manera especial. Tots canviem. De manera natural i contínua tots estem sempre canviant.
JIJÍ.- No m’he de preocupar?
JAJÀ.- No, ja t’ho he dit...
JIJÍ.- Res, idò. Però, i si el meu canvi fos important... Si fos...
JAJÀ.- Què ha de ser? Res, no passis pena!
JIJÍ.- (Somriu) Viure consisteix a deixar de viure.
JAJÀ.- Què dius, ara!?
JIJÍ.- És un procés general. Mentre vivim, també deixem de viure.
JAJÀ.- Mentre vivim, vivim!
JIJÍ.- (Rient) I morim.
JAJÀ.- Torna’m a mirar la piga. Sembla que em fa una mica de picor.
JIJÍ.- Ho veus? Ens estem morint!
JAJÀ.- Naturalment que ens estem morint. Com tothom. Tots ens estem morint.
JIJÍ.- Sí, tothom. Però cadascú es mor per ell mateix.
JAJÀ.- Què vols dir? Què vols dir? (S’espanta) Em moro! Emmoro!
JIJÍ.- No et moriràs sol. Adeu! (Surt)
JAJÀ.- (Es queda sol, lamentant la seva desgràcia) No te’n vagis, no em deixis sol! No em deixis sol!!! (JIJÍ marxa.)
TELÓ