L’altre dia una professora de la Universitat ens va fer saber que un company havia entregat una tasca feta per intel·ligència artificial (IA). Es tractava d’un article d’opinió fet pel ChatGPT. La professora ho va detectar tot d’una i ens ho va dir, fent-nos reflexionar sobre la qüestió. A partir d’aquesta situació tan usual els darrers anys, apareixen diversos dilemes i preguntes que tant els professors com els alumnes i els usuaris de la IA generativa ens hauríem de plantejar. La IA pot tenir opinió pròpia? És útil i ètic emprar la IA al món educatiu? La IA pot ajudar al procés formatiu dels alumnes o devalua el procés d’ensenyament-aprenentatge? Cal restringir l’ús de la IA als centres educatius?
És una realitat cada vegada més freqüent veure com als instituts i a la universitat els estudiants entreguen tasques i treballs fets amb IA generativa. Davant aquest problema, els mestres i professors no només tenim el deure de castigar aquesta dinàmica deshonesta, sinó que hem de conscienciar l’alumnat dels perjudicis que té aquesta pràctica per a la seva formació i per a les seves capacitats cognitives.
Primer de tot, cal fer entendre als alumnes que si se’ls demana un article d’opinió és, precisament, perquè el que cerca el professor és conèixer la seva opinió sobre un tema en concret. No crec que al docent li interessi l’opinió del ChatGPT. Tanmateix, la IA no té opinió pròpia, sinó que les seves respostes estan creades a partir de milers de dades que se’ls ha donat prèviament. A més, els alumnes que fan fer els deures a la màquina, estan tudant l’oportunitat d’expressar la seva opinió. Tant que ens ha costat aconseguir la llibertat d’expressió com per ara regalar-la a les màquines…
Si li preguntes al ChatGPT si té opinió pròpia, et respon: No, no tenc opinió pròpia en el sentit humà. No tinc consciència, creences ni experiències personals. El que faig és analitzar informació, arguments i valors que existeixen i presentar diferents punts de vista o una posició raonada basada en criteris lògics, ètics o científics. Això és el que, justament, volem que facin els estudiants: analitzar informació, fer raonaments, presentar arguments, formar-se una opinió sòlida amb criteri propi, etc. Ara bé, si això ja els ho fa la IA, quin sentit té que els ho demanem als alumnes? Com si no en tenguéssim prou amb l’estrepitosa davallada del nivell acadèmic de cada llei educativa, ara arriba la IA i fa trontollar tot el sistema educatiu.
Noam Chomsky, en un article del 2023 al New York Times, expressava la seva preocupació respecte a l’auge de la IA: «És un motiu de preocupació perquè temem que la branca més popular i de moda de la IA —l'aprenentatge automàtic— degradi la nostra ciència i degradi la nostra ètica en incorporar a la nostra tecnologia una concepció fonamentalment defectuosa del llenguatge i el coneixement».
Alguns autors, professors i pedagogs creuen que la intel·ligència artificial generativa es pot integrar perfectament en el procés d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes i que, fins i tot, li hem d’obrir les portes de bat a bat. Personalment, consider que aquest és un error que hauríem d’evitar. Així com s’ha demostrat que l’ús de les pantalles com els Chromebooks, portàtils i altres dispositius electrònics dins les aules ha acabat sent perjudicial en la formació dels estudiants, tot apunta que l’ús de la IA al món acadèmic és encara pitjor. La IA és un fenomen incipient i encara falten uns quants anys per poder observar amb perspectiva els canvis que causaran en el model educatiu. Ara bé, no s’ha de confondre la tecnologia amb la innovació. Hem de ser conscients que la innovació dins les aules no sempre implica ni una millora educativa ni un rendiment acadèmic major. De fet, quina millora educativa és que Lumo, ChatGPT, Gemini, Copilot, Deepseek i altres assistents virtuals facin els deures i treballs als estudiants? Amb quin criteri empren la IA els alumnes?
Molts estudiants fan servir la IA perquè els faci resums d’articles o llibres. Si donam els textos al ChatGPT i és ell qui els llegeix per nosaltres, llavors seleccionarà la informació que ell (la màquina) consideri important. Per ventura nosaltres seleccionaríem una altra informació. Imaginau-vos que el jurat d'uns premis literaris passassin les obres dels autors pel ChatGPT perquè els resumissin l'argument de les obres presentades. Seria just que els escriptors, després d'haver-se passat mesos i anys escrivint les seves novel·les, depositassin la confiança en uns premis en què el jurat no es llegeix les obres, sinó que les dona a llegir al robot i és aquest qui fa la feina? Quin criteri tendria, llavors, el jurat? El resum que li ha fet la màquina? On queda, per tant, la literatura, l'estil i la gràcia?
Continuant amb aquesta comparació, qualcú defensaria que un escriptor guanyàs un premi literari amb una obra feta per IA? Evidentment que no, perquè allò que es valora, més enllà de la qualitat literària i estètica d’una obra, és la capacitat humana de narrar històries, crear personatges i ambients i emocionar els lectors. En un concurs literari o en qualsevol disciplina artística allò que es premia són les capacitats humanes com la creativitat, la imaginació i el gust estètic. No es valoren —o no s’haurien de valorar— les habilitats artificioses de les màquines, com a mínim, en un context en què es reconeixen les habilitats de les persones.
Això mateix es pot extrapolar al món educatiu, hem de fer veure als alumnes que emprar la IA per fer els treballs, redaccions o problemes de matemàtiques no té cap mèrit. Ben igual que no té cap mèrit premiar una persona que ha presentat un poema, novel·la o pintura fet per IA. El frau acadèmic és com jugar al Monopoly ficant mà a la caixa. Si vols jugar a un joc, quin sentit té fer trampes? O millor dit, quin mèrit té guanyar fent trampes? Cal conscienciar els alumnes dels perjudicis de l’ús de la IA sense criteri. Quan facin un examen, quan es presentin a selectivitat o en moltes situacions de la seva vida quotidiana no tendran a l’abast el ChatGPT perquè els faci la feina. Allò que sí que tendran sempre és la capacitat de pensament abstracte, el raonament logicomatemàtic, la capacitat d’anàlisi textual, la redacció de textos ben elaborats, la comprensió lectora, les habilitats comunicatives, el domini d’una o dues llengües estrangeres, la imaginació i la creativitat. És per això que s’ha de fer una aposta clara pel desenvolupament integral dels alumnes. I això mai es pot aconseguir caient en el parany de la IA. A més, hem de fer veure als estudiants que ni el ChatGPT i ni les altres intel·ligències generatives no sempre diuen la veritat ni sempre beuen de fonts fiables. Això demostra que la intel·ligència artificial és una eina molt útil per a la (des)educació.
Una comparació amb l’esport pot ajudar a entendre la importància de l’educació i la formació personal. L’exercici físic i l’esport ens ajuden a estar sans i a tenir un bon estat físic. Però això no s’aconsegueix estant tombat al sofà mirant la televisió, el mòbil o el TikTok. Si volem estar en forma haurem de sortir a caminar, córrer, fer excursions, practicar algun esport o anar al gimnàs. Ben igual que si volem aprendre a resoldre problemes de matemàtiques, haurem d’entrenar el nostre raonament lògic i la comprensió lectora, a més de saber fer les operacions aritmètiques bàsiques com són la suma, resta, multiplicació i divisió. O si hem d'aprendre a redactar amb una certa fluïdesa i coherència, haurem de llegir i escriure molt. O si volem prevenir malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer convendrà exercitar la memòria —tan menyspreada darrerament— fent una cosa tan útil i senzilla com és memoritzar-se les taules de multiplicar o aprendre’s un poema que sempre podrem recitar.
Ara bé, davant aquest argument, es pot formular el contraargument que digui que no fa falta esforçar-se a entendre i resoldre problemes o llegir i redactar textos si, tanmateix, ens ho pot fer la màquina amb just un clic. És clar que tot això ens ho pot fer la IA. És clar que podem deixar perdre les nostres habilitats, l’esperit crític i les habilitats cognitives. És clar que podem menystenir la nostra intel·ligència i deixar morir el nostre cervell a poc a poc. Els humans, podem convertir-nos en éssers inútils i conformistes i dependre de les màquines per a tot. Evidentment que aquesta opció existeix. Però és una bona opció? Cal plantejar-los aquesta situació als alumnes i veure què responen. Per ventura quedaríem sorpresos.
Definitivament, la IA generativa no ajuda en el procés formatiu dels alumnes, sinó que devalua el procés d’ensenyament-aprenentatge i perjudica la tasca del docent. És per això que s’ha de restringir l’ús de la IA als centres educatius. Això no vol dir que puntualment no es pugui emprar per fer tasques puntuals i mecàniques com és la creació d’una presentació de diapositives o la correcció ortogràfica i gramatical de textos. Ara bé, s’ha de saber on posar el límit, perquè la correcció de textos també pot implicar la correcció de l’estil. Cadascú té un estil propi, una manera d’escriure, d’expressar-se, ben igual que cada pintor té els seus colors, ombres i matisos. No és el mateix emprar el corrector que un generador de textos. Cal aclarir totes aquestes qüestions als alumnes a l’hora de parlar de l’ús de les TIC i la IA.
La Generalitat de Catalunya ofereix una sèrie de recomanacions pel que fa a l’ús de la IA amb els infants i adolescents. Primer de tot, cal saber que l’alumnat menor de catorze anys no pot fer servir la IA generativa. Entre els 14 i els 18 anys s’ha de demanar una autorització parental perquè els alumnes puguin emprar alguns assistents virtuals com Lumo, Gemini, Copilot, Deepseek o ChatGPT. En segon lloc, mai s’han d’introduir dades personals quan s’interactuï amb la IA. I en tercer lloc, s’ha de configurar l’anonimització de dades per tal de no entrenar la IA i també convé desactivar la memòria persistent que la màquina pot anar acumulant.
Malgrat tot, és cert que la IA pot ser una eina molt útil per als mestres i professors a l’hora de crear materials didàctics i adaptacions curriculars per als nostres alumnes. Ara bé, això, tanmateix, no substitueix ni la feina dels docents ni la nostra presència a les aules, sinó que ens ajuda a estalviar temps i a diversificar els materials que empram a les classes. Igualment, els docents necessitam la formació necessària per poder entendre com funciona la IA generativa i com la podem emprar i gestionar dins les aules.
Per acabar, convé aclarir que la diferència entre els professors i els alumnes és que els docents som adults, ja hem acabat la nostra escolarització i ja tenim desenvolupades les nostres capacitats cognitives. En canvi, els alumnes es troben en etapes vitals tan delicades com són la infantesa i l’adolescència. Estan en un procés d’escolarització en què s’estan formant com a persones i futurs ciutadans, i per això és indispensable que adquiresquin i desenvolupin totes les competències, habilitats socials i intel·lectuals que els faran persones competents el dia de demà. Persones competents, no persones dependents.