Miquel Àngel Vidal,
Connexions propícies.
Quaderns d’Ona Mediterrània, 2025.
L’assaig, també considerat una mena de «parenta pobra», que diria Bartomeu Fiol, és una forma d’interpretar el món i la bolla des d’una perspectiva concreta. Connexions propícies (Quaderns d’Ona Mediterrània), de Miquel Àngel Vidal, s’inscriu amb naturalitat dins una trajectòria literària vasta i polièdrica que ha transitat amb solvència per la novel·la, la narrativa breu, el teatre, l’assaig, l’articulisme, els estudis literaris... Aquest volum d’assaigs breus —o, com el mateix autor els defineix amb encert, «exercicis de pensament, temptatives d’introspecció en mi mateix, aproximacions per comprendre el món…»— recull un seguit de reflexions nascuts en un espai aparentment banal: el trajecte quotidià en metro entre casa i la feina.
És precisament en aquest espai de trànsit, de suspensió del temps productiu, on Vidal troba el marc idoni per observar, escoltar i pensar el món. Les peces que conformen el llibre parteixen d’allò circumdant, sovint insignificant o passat per alt, per desplegar una mirada filosòfica que no pretén clausurar res, sinó obrir interrogants. L’autor no cerca sentències definitives, sinó aproximacions: intents de comprensió del propi jo i del context que l’envolta. Així, els temes s’encadenen amb una llibertat sorprenent i fecunda: des de la consideració dels grafits urbans com a possible forma d’art fins a la desaparició progressiva de l’escriptura epistolar a causa dels nous sistemes de comunicació; des d’episodis curiosos governats per l’atzar o la predestinació fins a reflexions sobre artistes que decidiren posar fi a les seves vides; passant per observacions sobre la llengua i la literatura, les peculiaritats —físiques i potser psicològiques— d’alguns passatgers del metro, o l’impacte imparable dels avenços científics en la nostra manera d’habitar el món.
El resultat és un compendi de píndoles reflexives d’una gran densitat conceptual, on la brevetat no juga en contra, sinó a favor del text. Cada assaig concentra el pensament amb precisió i elegància, convidant el lector a aturar-se, a rellegir, a continuar pensant més enllà de la pàgina. Aquesta capacitat de suggeriment és, sens dubte, una de les grans virtuts del llibre: Connexions propícies no s’imposa, sinó que dialoga, desperta la curiositat i activa una lectura atenta i participativa. Amb una prosa clara, intel·ligent i carregada de matisos, Miquel Àngel Vidal demostra que la filosofia pot néixer del gest més quotidià i que el pensament, quan és honest i rigorós, troba connexions inesperades allà on menys ho esperàvem. Un llibre que confirma la vigència de l’assaig breu com a espai privilegiat per pensar el present.