Julien Gracq,
Llibertat gran.
Traducció de Julià de Jòdar.
Lleonard Muntaner, 2025.
Sense saber-ne els detalls específics, hom podria interpretar el títol d’aquest llibre talment l’objectiu que s’imposà l’escriptor a l’hora de confegir-lo. En endinsar-se per aquest recull de proses breus, per aquesta explosió descriptiva i metafòrica, de seguida pot percebre la condensació literària, l’esforç formal que va de la mà d’un exercici estilístic extraordinari. La publicació de Llibertat gran, de Julien Gracq, per part de Lleonard Muntaner (2025) és una aposta de primera categoria. Gracq, un dels grans noms de la literatura francesa del segle XX, hi desplega el seu estil inconfusible: una prosa d’alta densitat lírica, d’una precisió visionària que converteix cada frase en un espai d’eco, ple de ressonàncies.
El llibre no és una narració convencional, sinó un conjunt de peces breus, postals condensades que, com clarianes en un bosc espès, s’obren davant el lector amb una llum inesperada. Cada text és un accés a una atmosfera. Hi transiten figures com Robespierre, visions de ciutats hanseàtiques que semblen suspeses en la llum i les fragàncies, o escenes com A bord del bell Bendème, on el viatge és sobretot una experiència interior. També hi trobam un París a l’alba, encara deshabitat, gairebé espectral; les terres altes de Sertalejo, que s’erigeixen com un paisatge mental; o l’evocació sonora de Les trompetes d’Aida, que convoquen una grandesa teatral i fantasmal al mateix temps. Tot plegat configura un mapa literari que defuig el realisme immediat per endinsar-se en una geografia de la memòria i del somni. Gracq escriu amb un barroquisme fèrtil, mai gratuït, que sedueix i impressiona el lector més exigent.
Les seves descripcions, carregades d’imatges i d’una sensualitat intel·lectual molt marcada, recorden inevitablement el Pere Gimferrer de Fortuny, sobretot per la passió descriptiva i la construcció d’un artefacte literari d’alta complexitat i ambició estètica. En ambdós casos, la llengua esdevé matèria noble, treballada amb una exigència gairebé alquímica. La traducció de Julià de Jòdar és acurada i admirativa, capaç de respectar el ritme sinuós i la densitat metafòrica de l’original. El resultat és un volum que demana una lectura lenta, atenta, disposada a deixar-se fascinar. Llibertat gran no ofereix una llibertat expansiva i sorollosa, sinó una llibertat interior, guanyada en el terreny de la imaginació i de l’estil. Un llibre majestuós i, alhora, profundament captivador.