Personatges.-
VIU
MORT
(Al costat d’una tomba)
VIU.- Ei, soc jo. Surt!
MORT.- (Des de l’interior de la tomba) Ja vinc! (Surt de la tomba)
VIU.- Com et trobes?
MORT.- Molt bé. Mai m’havia trobat tan còmode.
VIU.- Ets mort i et trobes còmode?
MORT.- Totalment. No hi ha res tan bo al món com estar mort.
VIU.- Em sorprèn el teu estat. És mal de creure.
MORT.- Res no em fa mal. Tot em funciona perfectament. No sento el dolor a la zona lumbar que tant em molestava abans, els ronyons estan en perfecte funcionament, he deixat de tenir rampes als braços i a les cames, i han desaparegut tots els meus maldecaps físics i emocionals. Soc un home nou.
VIU.- Un home nou i ets mort?
MORT.- Mort? Això és el que diu la gent. Jo no em considero mort, sinó més despert i lúcid que mai.
VIU.- Deus fer molt d’exercici físic i deus menjar molt bé.
MORT.- No ho necessito. No em fa falta res. Estic molt bé, ja t’ho he dit.
VIU.- Qualsevol diria que vius millor de mort que de viu.
MORT.- És així. I tant! De molt! Abans havia d’anar cada mes al metge, al dentista, a l’oculista, a revisar-me la pròstata cada any, havia de fer-me analítiques de tota mena... No parava a casa! Aquí, mort, en canvi tot és fantàstic i tot està al seu lloc. No hi ha cap os ni cap articulació que em provoqui dolor, hi sento i hi veig perfectament. No discuteixo amb cap familiar ni amic ni veïnat. Porto una vida meravellosa!
VIU.- Aleshores, no t’agradaria ressuscitar.
MORT.- Ressuscitar com? Tornar a ser com era quan estava viu? De cap manera! D’ençà que visc aquí, al cementiri, estic al cel.
VIU.- Al cel? No exageris.
MORT.- El cel és morir-nos. No ho dubto pas!
VIU.- Vols dir que quan morim ens anem a viure al Cel?
MORT.- A la glòria! Sí!
VIU.- Doncs, que t’ho passis bé. Jo me’n torno a ca meva. Vens?
MORT.- Per res del món! Ara que he aconseguit la millor vida que existeix no penso abandonar-la mai.
VIU.- Molt bé. Si no vens amb mi, jo me’n vaig.
MORT.- Fes el que vulguis.
VIU.- Tot menys quedar-me a viure al cementiri com tu.
MORT.- Enlloc s’està tan bé com aquí. Aquí faig el que vull, no he d’anar a treballar, ni a missa de nou, no tinc horaris, ni compromisos, ni he d’anar a votar quan hi ha eleccions... No puc estar enlloc millor que aquí.
VIU.- No sé què dir-te. Jo, ni mort voldria viure aquí!
MORT.- Algun dia m’envejaràs.
VIU.- Adeu, mort!
MORT.- Adeu, viu!
(S’abracen i cau el)
TELÓ