Carles Mercadal i Llucia Palliser,
L’infinit que no podem dir.
Pròleg de Sebastià Alzamora.
Pagès editors, 2025.
El darrer llibre de poemes L’infinit que no podem dir (Pagès editors, octubre 2025) dels poetes Carles Mercadal i Llucia Palliser és una proposta tan suggeridora com arriscada, en què la ficció de l’obra s’inspira en la correspondència entre les poetes nord-americanes Sylvia Plath i Anne Sexton.
Sebastià Alzamora, prologuista de L’infinit que no podem dir, ho expressa d’una manera molt clara: «Una proposta que passa per fer desaparèixer l’autoria, o si més no suspendre-la, i transfigurar les veus d’en Carles i na Llucia en les veus de les santes a les quals s’encomanen, que són, justament, Sylvia Plath i Anne Sexton».
És evident que cal conèixer prou bé aquestes dues poetes nord-americanes per endinsar-se en aquesta tasca de transmutació i aconseguir recrear una possible correspondència versemblant entre ambdues veus. El resultat és una proposta suggeridora, que commou i ens acosta, fins allà on és possible, els seus universos poètics i obre una nova dimensió expressiva.
Tot i això, el llibre facilita l’entrada del lector, ja que al final s’hi inclouen unes notes biogràfiques clares que presenten Sylvia Plath (1932-1963), transmutada en Llucia Palliser, i Anne Sexton (1928-1974), transmutada en Carles Mercadal.
A partir d’episodis vitals significatius, les autores són reinterpretades i poetitzades. Aquestes biografies resulten especialment interessants per als lectors que s’hi acosten per primera vegada.
Sylvia Plath va començar a escriure poesia de ben joveneta, però, tot i la seva intel·ligència, també era una persona insegura i fràgil. Aquesta inseguretat es va agreujar amb la mort del pare, l’any 1940. Des de l’adolescència va patir depressions i altres afeccions mentals i se suïcidà l’11 de febrer de 1963. Anne Sexton, per la seva banda, va tenir una relació distant amb el pare i severa amb la mare, fet que desembocà en una jove esquerpa i amb dificultats per vincular-se a altres persones. Gràcies a la literatura, pogué conèixer dues dones importants per a ella: Maxine Kumin i Sylvia Plath. Després del naixement de la seva primera filla, l’any 1954, va patir una depressió postpart; el 1955, amb el naixement de la segona filla, sofrí una nova crisi. Aquell mateix any s’intentà suïcidar per primera vegada, després ho intentà vuit vegades més. Finalment, el 4 d’octubre de 1974 es va suïcidar a Boston.
Tot plegat fa pensar que aquest projecte ha suposat anys i anys de feina, lectures acurades de les dues autores i una coordinació exemplar en el procés d’escriptura.
En els agraïments, els autors esmenten Margarita Ballester, Pere Gomila, Damià Rotger i Maria Josep Escrivà per la lectura acurada i els suggeriments, així com Sebastià Alzamora pel pròleg. En aquest sentit, ressonen les paraules de Damià Rotger en una tertúlia de la llibreria Lluna de Palma, on recomanava que els poetes compartissin els seus textos amb altres intel·lectuals i aprenguessin a encaixar les crítiques i les observacions.
Podem concloure que Llucia Palliser i Carles Mercadal han fet els deures literaris amb rigor i professionalitat. El resultat és un llibre de qualitat que obre altres portes literàries i que no deixa el lector indiferent.