Tomeu Canyelles,
Cavalcar l’abisme. La cultura de la droga a les Illes Balears.
Lleonard Muntaner, 2025.
Amb Cavalcar l’abisme. La cultura de la droga a les Illes Balears (Lleonard Muntaner, 2025) assaig guardonat amb el Premi Pare Colom d'Inca, Tomeu Canyelles ens ofereix un recorregut rigorós i àgil per la història cultural de les drogues a les nostres Illes. Lluny del moralisme fàcil o de l’anècdota sensacionalista, l’autor construeix un relat documentat que parteix de les substàncies ancestrals —la ruda, el cascall, la mandràgora…—, emprades sobretot amb finalitats guaridores i rituals, fins a arribar a les drogues modernes associades a l’oci, la festa i la cultura de l’excés.
L’assaig posa en relleu com la condició insular ha estat un factor determinant en la circulació de substàncies. La geografia oberta al Mediterrani, històricament travessada per rutes comercials i pràctiques de contraban, ha facilitat tant l’entrada com la redistribució de tot tipus de drogues. Si en altres temps foren els contrabandistes qui alimentaven aquesta economia subterrània, avui el narcotràfic internacional aprofita les mateixes escletxes. Canyelles dibuixa amb precisió les diferències internes: mentre Mallorca i les Pitiüses han estat focus actius de mercadeig i consum, Menorca ha ocupat tradicionalment una «segona divisió», menys exposada però no del tot aliena al fenomen.
Un dels capítols més suggeridors és el dedicat a l’arribada dels moviments contraculturals dels anys seixanta i setanta. El boom creatiu del Deià mític —amb artistes, músics i escriptors que cercaven noves formes de vida— s’entrellaça amb el consum de substàncies que prometien expandir la consciència: LSD, haixix, cocaïna o heroïna. L’autor no idealitza aquella etapa; al contrari, en mostra les llums i les ombres, la fascinació per l’hedonisme i també les seqüeles devastadores que sovint s’amagaven rere la postal paradisíaca. Cavalcar l’abisme destaca pel seu to pedagògic i per la voluntat d’explicar, contextualitzar i comprendre una època i unes circumstàncies.
Canyelles no es limita a enumerar drogues i períodes, sinó que analitza els imaginaris socials que les han envoltades: la medicina popular, la bohèmia artística, la cultura de club, el turisme de masses i els excessos nocturns lligats a concerts… que han marcat la imatge contemporània de les Illes. El resultat és un assaig clar, ben estructurat i d’una gran utilitat per entendre com les drogues han format part, d’una manera o altra, de la nostra història col·lectiva. En definitiva, una obra que ens convida a mirar de cara un fenomen sovint silenciat, i a reflexionar sobre els límits —personals i socials— d’aquesta temptació d’«abisme» que travessa generacions.