Audrey Magee,
La colònia.
Traducció de Josefina Caball.
Edicions del Periscopi, 2024.
Intentaré fer una breu ressenya d'un llibre que vaig tenir la sort de comprar a Quart Creixent de la manera com ho solc fer, a l'atzar. La colònia d'Audrey Magee et sorprèn de bon començament quan, en part, està escrit d'una manera curiosa amb diàlegs i pensaments alineats en fileres verticals a les que aviat t'acostumes. La història es centra bàsicament en els personatges que durant un estiu habiten una petita illa irlandesa. Els seus habitants mantenen l'irlandès com a parla principal, fins i tot els més vells desconeixen gairebé l'anglès o es neguen a parlar-lo.
En aquesta illa hi arriba per primera vegada un pintor anglès en crisi artística, que es vol inspirar en els penya-segats que envolten l'illa. Un altre visitant, però més assidu en la seva cinquena, visita a l'illa, és un lingüista francès apassionat de l'estudi i la defensa de l'irlandès que veu amenaçat d'extinció. Val a dir que la història se situa a finals dels anys setanta, avui en canvi a Irlanda sembla haver-hi un reeiximent en el seu ús i defensa.
Els personatges estan ben definits: tres dones, filla, mare i padrina, la primera Mairéad, ha perdut al seu home estimat, al seu propi germà i el seu pare, pescadors, en un mateix naufragi. En James, el seu fill adolescent, que es nega a ser anomenat amb el nom irlandès de Seamus, estableix una relació estreta amb el pintor anglès. Aquest i el lingüista mantenen una permanent disputa sobre la responsabilitat colonial anglesa en la desaparició de la llengua pròpia d'Irlanda. Hi ha més personatges, el cunyat de Mairéad, Francis, de clara consciència independentista en la reunificació d'Irlanda i Micheál, qui gestiona l'estada i abastiment de l'illa amb un interès purament comercial.
Entremig de la història d'aquests personatges, sovint molt humana i tendra, s'intercalen els incidents més remarcables de les accions dels moviments armats irlandès i l'unionista anglès en el període més dur dels «Troubles (problemes) del Nord d'Irlanda». Tot plegat fa d'aquesta illa un petit laboratori on es reflecteixen les influències i conseqüències de l'imperialisme anglès, alhora que dibuixa una realitat de pensaments i posicionaments personals i ubicats a la situació física on els ha tocat viure, una petita illa.
No vull donar més detalls del llibre, potser també assenyalar la història que es descriu de Masson, el lingüista, de pare militar francès, autoritari i maltractador, i de la mare algeriana que no vol renunciar als seus orígens àrabs que voldria transmetre al seu fill. Una petita joia literària que m'ha emocionat i ensenyat més del que coneixia sobre la problemàtica de substitució i gairebé desaparició lingüística irlandesa per l'anglesa, una problemàtica no gens desconeguda aquí, a causa de la imposició lingüística colonial.