Personatges.-
TURISTA
REPORTER
(A la platja)
TURISTA.- Que bé que s’estaria aquí!
REPORTER.- Que s’estaria? Que s’hi està. Fa molt que vostè estiueja aquí, a Mallorca?
TURISTA.- De tota la vida.
REPORTER.- De tota la vida?
TURISTA.- Jo vaig néixer aquí.
REPORTER.- Què?
TURISTA.- Soc turista de tota la vida. Sempre he viscut aquí.
REPORTER.- Vostè va néixer aquí? Sempre ha viscut aquí? No va venir amb vaixell ni amb avió com tothom?
TURISTA.- Soc un turista autòcton.
REPORTER.- No sabia que hi hagués turistes autòctons. Tots els que conec han arribat a l’illa en viatge de noces, d’estudis o de la tercera edat.
TURISTA.- Jo soc un turista de la primera edat. De la primeríssima edat.
REPORTER.- Quina sort que té vostè! Deu conèixer bé Mallorca.
TURISTA.- No cregui. Molts de racons de l’illa no els conec gens.
REPORTER.- No m’ho puc creure. Si jo fos d’aquí, coneixeria totes les platges i cales de l’illa.
TURISTA.- No podria.
REPORTER.- No podria? Per què?
TURISTA.- És impossible.
REPORTER.- Impossible? Com és possible que sigui impossible?
TURISTA.- Miri si és impossible, que jo, sent turista autòcton de tota la vida, no he vist mai la mar. La mar.
REPORTER.- No ha vist la mar? Però si l’illa és una illa, i totes les illes estan envoltades d’aigua... Com pot ser?
TURISTA.- Cregui’m: no hi ha manera que jo pugui veure la mar. No puc.
REPORTER.- Què és cec, vostè? Té alguna malaltia greu a la vista?
TURISTA.- No, gràcies a Déu. No soc cec, és pitjor.
REPORTER.- Què li passa? Com és que sense ser cec i havent nascut aquí i viscut aquí tota la vida no hagi vist encara mai la mar?
TURISTA.- Els turistes.
REPORTER.- Els turistes? Què passa amb els turistes?
TURISTA.- N’hi ha molts.
REPORTER.- Sí, ja ho sé. Per això jo he vingut a fer un reportatge periodístic. El diari m’ha enviat per fotografiar-ho tot.
TURISTA.- (Cridant) No podrà! No ho podrà fotografiar!!!
REPORTER.- Que no podré? Però què passa, què li passa?
TURISTA.- Ja li ho he dit: els turistes.
REPORTER.- Què passa amb els turistes?
TURISTA.- Que n’hi ha massa. Els turistes no deixen veure res. Només a ells. A Mallorca, els turistes no deixen veure la bellesa meravellosa del turisme. Ni les muntanyes, ni les coves, ni el camp, ni la mar, ni la mare que el va parir!
REPORTER.- Calmi’s, no es posi nerviós...
TURISTA.- Soc d’aquí, jo! Soc d’aquí però no veig res d’aquí! Els turistes m’ho impedeixen. No sé de quin color és la mar, ni el cel, ni la mare que els va parir!
REPORTER.- No s’enfadi, no cridi, no flastomi... Tot s’arreglarà.
TURISTA.- I un rave! Tot s’arreglarà, tot s’arreglarà!
TELÓ