Segueix-nos F Y T R
Petit Teatre Quotidià

La primavera mallorquina

|

Personatges.-

El senyor QUERUBÍ

El senyor ROQUET

(En un banc del Passeig del Born. Vestits amb americana i corbata)

El senyor QUERUBÍ.- (Entra. Molt educat) «Buenos días».

El senyor ROQUET.- (Assegut al banc. Molt educat) «Buenos días».

Q.- (Indicat la part no ocupada del banc) «¿Puedo sentarme?»

R.- «Por supuesto, es un banco público».

Q.- «Gracias». (S’asseu)

R.- «No hay de qué».

Q.- «Es del Ayuntamiento».

R.- «¿Qué?»

Q.- «El banco es propiedad del Ayuntamiento».

R.- «Propiedad de todos».

Q.- (Riu) «Sí, pero el señor Alcalde lo limpia cada dia».

R.- (També riu) «El señor Alcalde y todos los concejales».

Q.- (Somriu amb picardia) «Y las concejalas».

R.- (També amb picardia) «Sí, claro, y las señoras concejalas. No sea que se vayan a enfadar».

Q.- (Riu sorollosament) «Sí, las señoras concejalas. Debemos cuidar nuestro lenguaje».

R.- (Amb el mateix somriure sorollós) «¡Tiene razón! ¡Hay que ver donde hemos llegado con eso de las mujeres!»

(No poden parar de riure. Segueixen parlant uns cinc o deu minuts més)

Q.- «¡Es primavera!»

R.- «La primavera la sangre altera, como dicen los» forasters.

Q.- Forasters? Alerta, es podrien ofendre.

R.- És cert. Hem d’anar molt alerta: els forasters, les dones, els negres, els «panchitos»...

Q.- Ja ho val on hem arribat!

R.- Això no passava abans.

Q.- Abans podíem xerrar de tot i com volguéssim.

R.- «Es así como dice usted. Todo ha cambiado».

Q.- «Como la primavera».

R.- «La primavera la sangre altera», com...

Q.- ...com diuen els forasters.

R.- (Rient i mirant el rellotge) Me’n vaig, que vull anar a veure El Casta, que m’han dit que fa un nou espectacle. Li agrada El Casta?

Q.- Molt. Però m’agrada més Madò Pereta.

R.- Es podrien casar.

Q.- Qui? El Casta i Madò Pereta?

R.- Estaria bé. I si fos viu els podria casar en Xesc Forteza.

Q.- Ho haurien de transmetre per IB3.

R.- Sí, sí, seria «apoteósico». Però a Mallorca no saben fer les coses a «lo grande».

Q.- Que facin el que vulguin. (S’aixeca) Jo me’n vaig.

R.- Jo també me n’he d’anar. (S’aixeca) «Diós!»

Q.- «Diós!»

(Marxen, un per amunt i l’altre per avall)

TELÓ

+ Vist