Segueix-nos F Y T R
Art contemporani

Els intersticis que dibuixen el temps

Es Baluard Museu acull una mostra d’Aina Albo Puigserver que analitza la llum com a element central de mesura humana

Aina Albo Puigserver, ‘Invisible i visible: analemes’, 2026 (detall). Vernís i acrílic damunt taula, 190 x 360 cm (tríptic). | Foto: David Bonet/Es Baluard

|

La llum que marca les hores. Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma acull, des d’aquest divendres i fins al proper 20 de setembre, la mostra «Intersticis. On el sol dibuixa el temps», un projecte concebut específicament per a l’Espai D del museu i on, a partir d’un gest elemental —mirar el sol—, Aina Albo Puigserver construeix una exploració visual en què la llum esdevé mesura, matèria i escriptura del temps. L’exposició, tal com destaquen des de la institució, proposa un desplaçament que va més enllà dels murs, de la ciutat i del que és visible, on cada peça funciona com un nou punt d’orientació, un nou «vostè és aquí» inscrit no en un mapa físic, sinó «en un mapa intern i abstracte de l’univers».

En aquesta mostra, els intersticis —aquests espais mínims, fràgils i sovint imperceptibles entre un instant i el següent, entre un punt de llum i el seu desplaçament— es converteixen «en territori de recerca». «Albo els entén com a llocs d’aparició: escletxes on es revela una forma de coneixement que no és immediata, sinó silenciosa i acumulativa. Els intersticis són, així, els llocs on alguna cosa comença a esdevenir. On el temps es fa visible», asseguren des del museu.

L’analema —aquesta corba en forma de vuit que registra el recorregut solar al llarg d’un any— esdevé el fil conductor de l’exposició. «L’artista ens recorda que aquesta figura no és real, sinó una projecció del moviment: una escriptura de llum. Amb el seu propi llenguatge geomètric», asseguren des d’Es Baluard. «Aina Albo ens convida a habitar aquests intersticis i a reflexionar sobre la variabilitat de la percepció humana del temps i de l’espai. Les seves composicions prenen la natura com a vehicle del pensament abstracte. Les formes i els materials que integra —vidre, fusta, vernissos, veladures— neixen d’una observació atenta dels fenòmens naturals i articulen un diàleg entre la mesura i la intuïció», afegeixen.

L’exposició es presenta com un experiment processual, en què el temps no és només representat, sinó inscrit en la matèria. «Com en l’analema, la seva obra ens recorda que el temps no és lineal, sinó una corba viva que es dibuixa mentre la miram». Expliquen des del museu. «En aquest lloc intermedi —on el sol dibuixa el temps—, la percepció esdevé una forma de coneixement i el món s’obre com un espai ple d’intersticis: espais on el que és visible i el que és invisible dialoguen», conclouen.

Entre el conegut i l’impossible

Aina Albo Puigserver (Palma, 1982) viu i treballa a Selva, Mallorca. Llicenciada en Belles Arts, va estudiar a la Universitat de Salamanca i a la Universitat Miguel Hernández d’Elx. En la seva pràctica artística, les formes bàsiques del paisatge s’entrellacen amb la geometria de fenòmens atmosfèrics, lumínics o astronòmics. El seu interès per la deriva del pensament en moments de contemplació, i per traslladar a l’obra aquells instants en què la realitat sembla desdibuixar-se i la ficció esdevé una possibilitat, dona lloc a escenaris que conviden «a transitar entre el que és conegut, el que és factible i l’impossible».

D’entre les seves exposicions individuals destaquen les presentades al Museo Francisco Sobrino (Guadalajara, 2025), Pep Llabrés Art Contemporani (Palma, 2023 i 2016), Galeria Impakto (Lima, 2019) i Now: Gallery (Lima, 2022). També ha participat en exposicions col·lectives com la Biennal d’Art de Pollença (Mallorca, 2025), la Bienal de Arte de San Sebastián de los Reyes (Madrid, 2025) i la Biennal Internacional L’Andart (Andorra, 2023), així com en espais com ara el Casal Son Tugores (Alaró, Mallorca, 2024) i la Fundación Studio Weil (Andratx, Mallorca, 2022), entre d’altres. Ha participat igualment en fires d’art contemporani com Estampa Contemporary Art Fair, SP-Arte (Sao Paulo, Brasil) i PArC Lima (Perú).

La seva obra forma part de col·leccions públiques i privades com el MACVAC – Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni (Castelló), la col·lecció Ars Citerior (País Valencià), la Diputación de Soria, la Universitat Politècnica de València i el Consell de Mallorca, entre d’altres. El 2023 va rebre la beca Residencias Artísticas Silos (Burgos) i el 2021 va guanyar el Certamen de Creación Artística de la Diputación de Soria.

+ Vist