Durant la guerra civil i la dictadura franquista, una multitud de felanitxers van ser tancats a presons i camps de concentració pel fet de ser d'esquerra o simplement republicans. El nombre de presoners fou tan gran que és gairebé impossible identificar"los tots. Enguany volem recordar"los, encara que no disposem de la llista completa.
Entre els presos hi havia Jeroni Adrover Martorell Pota, Joan Alòs, en Massip vell, en Fullana, en Francesc Bou i en Binimelis Pagès, detinguts a l'inici de la guerra i tancats a can Mir durant mig any; Magdalena Bennàsser Rigo, Catalina Massutí Alzamora, Pura Manzanares García, Catalina Pons Oliver i Aina Llodrà Roig, preses al convent de can Sales; Pere Reus Bordoy, Jaume Mas García Barbut, Salvador Riera Sagrera es Colominot i Miquel Febrer Vadell Pau, afusellats el 1938; Antoni Llodrà Tallades, president de les Joventuts d'Esquerra, i Mateu Joan Bordoy, vicepresident de les Joventuts; Simó Obrador Ramis, finat a l'hospital de Palma; els joves Francesc Soler Aulí, Miquel Maimó Julià Font, Tomàs Frau Pasqual i Miquel Perelló Vadell Porro, detinguts l'any 1936; Francesc Fernández Vicens, oficial de duana a Portocolom, i Diego Esteban Ruiz, agent de policia del Port; el metge municipal Miquel Rigo Puig; Miquel Pujades Mora, impressor de can Pere Reus; Miquel Vaquer Sitjar, ferrer de s'Obrera; Bernat Bennàsser Puig, peó de camins; Pere Mesquida Huguet Perdigó; Sebastià Ramis Garí Punta, conserge del local de les Joventuts, i Xim Bonet Oliver, que organitzà les Joventuts d'Esquerra a principis de 1934; Gaspar Fuster Segura, administrador de l'Hospici; Bartomeu Bordoy Tauler Enginyer, cap dels peons de camins de Felanitx, i el cap de la policia municipal, Joan Obrador Gayà Turriscos; els regidors Pere Massutí Alzamora, Joan Obrador Gomila de ca n'Amagat, Miquel Amengual Roig, Nicolau Ferragut Monjo i Pere Antoni Alou Julià Marió; els militars Gabriel Obrador Obrador Sales i Joan Riera Febrer, afusellats el 1936; Gabriel Sagrera Adrover Dego i Francesc Gayà Barceló Coixo, detinguts el 1939 a Menorca; Pere Bordoy Pons, cobrador d'imposts; en Pou, ronder nocturn; Pere Nicolau Gomila, forner a Portocolom, i en Fiol Fiolet, forner a Felanitx; dotze carrabiners del Port: Àngel Àlvarez Ortega, José Gonzalvo Lobera, Salustiano Moreno González, Tomás González Bordallo, Àngel Pons Ferrando, Juan Berbel Villegas, Alejandro Alonso Hernanz, José Otero Carballo, Antonio Asensio Ortiz, Juan de la Cruz Àlvarez, Francisco Jiménez Jiménez i el sergent José Repiso Ruiz; el pedagog Joan Capó Valls de Padrinas, l'atleta Joan Ensenyat Vidal Picapedra i el dibuixant Joan Pla Balbastre; Pere Mestre Sagrera Moix, Guillem Adrover Adrover Rovellat, Mateu Borràs Passacoll, Josep Barceló Barceló Muda, Joan Maimó Marinenc, Joan Albons Mestre Jero, Miquel Mestre Adrover Vica i en Jaume Floquet; Miquel Oliver Massutí, fill del batle Pere Oliver; Germà Coll Cardona, empleat de correus; Bartomeu Estelrich Artigues, torturat brutalment a Madrid; Jaume Garau Andreu Manyana, Sebastià Monserrat Prohens de can Llevadora, Plàcid Collado Collado i Antoni Obrador Rosseió, víctimes mortals de la repressió; Jaume Adrover Sunyer, Sebastià Ramis Garí, Bartomeu Grimalt Roig, Miquel Gomila Maimó, Francesc Isbert Grimalt, Francesc Maimó Manresa, Damià Mas Sunyer, Rafael Obrador Maimó, Pere Mayol Nadal i Miquel Picó Forteza; Antoni Nicolau Valens Pescola, Sebastià Roig Roig i Antoni Huguet Maura Reus, tancats en el Mercat; el mestre d'escola Bartomeu Sagrera Nicolau; l'oceanògraf Miquel Massutí Alzamora; Joan Perelló Vadell Porro, pres a can Mir i a Formentera; Marc Rotger Barceló, batle republicà de Portocolom; Gabriel Oliver Caldentey Salines, porter de l'institut de secundària; Miquel Albons Manresa, algutzir del Jutjat municipal; els germans Antonio i Salvador Saiz Rosique, dragadors del Port; Miquel Llodrà, propietari d'una fàbrica de licors; el mariner Pere Timoner Adrover; el professor Andreu Crespí, que el 1936 vivia a Felanitx; Joan Vadell Pou, tancat quatre anys i mig; Miquel Matamalas Puigserver, militant del PCE en la clandestinitat; Joan Gayà Gayà, militant antifranquista pres el 1948, i altres.
Encara que no es tracti d'un pres republicà, és de justícia recordar en Bartomeu Valens Roig des Torrent, catòlic i baríton felanitxer resident a Barcelona, que va ser empresonat sis mesos per ajudar els pares teatins de la ciutat comtal a retirar els objectes de valor de la seva església. Tots ells els recordarem dissabte 13 d'abril, al restaurant Son Colom (Felanitx), en el Sopar per la República 2002.