Metamorfosis, l'espectacle de Son Amar

Metamorfosi: «canvi pel qual una cosa perd la seva forma natural i en pren una altra». Aquesta és una de les descripcions que poden trobar als diccionaris. També, poetes com Ovidi, Apul·leu... utilitzen aquest mot, a l'àmbit de la literatura.

L'amo, en Damià.
Son Amar, és una possessió emblemàtica de Mallorca i coneguda internacionalment, aprofitem aquest fet. Abans de començar, vull destacar l'esforç, i la professionalitat de tots els artistes, músics i cantants que hi participaren, com diuen: s'esforçaren per agradar el públic present i suaren la camiseta. Jo particularment vaig contribuir amb els meus aplaudiments, a encoratjar els artistes: aquesta reflexió no va amb ells. No us contaré l'espectacle: Metamorfosis, però sí el que jo vaig poder sentir, respirar i veure, amb frustració i avergonyit, de ser mallorquí. Sembla que no vaig ser l'únic. A l'inici de l'espectacle de llum i color, apareixen projectades sobre el teló de l'escenari, unes seqüències d'imatges, que es van transformant, fins que arriba a destacar la silueta de Mallorca, supòs que l'objectiu és didàctic, és a dir: indicar la zona geogràfica en la qual està situada Mallorca, en relació a Espanya, a Europa i al Món. La metamorfosi que ha sofert Mallorca, ha estat dramàtica en alguns aspectes, en alguns altres, com veureu, no ha canviat gens. Feta aquesta introducció, no entenc el perquè de mantenir una part de l'espectacle, encara amb una iconografia que fa referència a la imatge exportada durant anys per la propaganda interessada d'un règim molt concret, i que volia fer creure al món que per tot el territori espanyol hi havia braus, sevillanes i vi de Xerès.

Si a més de destacar didàcticament, que Mallorca no forma part de la «típica expressió» la pell de brau, és evident que la silueta que destaca devora la de pell de brau és la nostra; la de pell de xot. Tot i que els maten, et miren, amb cara de bondat. Jo no he viatjat gaire, però per exemple, fa uns anys vaig anar a Tenerife i vaig voler conèixer la menja típica, el folklore, els vestits guanyadors del carnaval, etc. Ens dugueren a una espècie de barbacoa (vaig tenir la sensació d'ésser un estranger com aquests que vénen a Mallorca; hi va haver foto inclosa). I allà vaig poder comprovar, la diferència cultural, folklòrica i gastronòmica, d'una forma molt genèrica, entre Mallorca i Tenerife. A Galícia, al País Basc, Múrcia, Burgos i Andalusia, també vaig poder comprovar, la diversitat cultural, folklòrica i gastronòmica, existent entre els distints pobles, que per circumstàncies històriques, ens trobam units per pura qüestió geogràfica.

Per pura lògica, no entenc aquesta frustració, aquesta por, aquest sentit d'inferioritat, aquest sentit del ridícul... Mallorca, Eivissa, Menorca i Formentera, són diferentes, a la resta de l'Estat. No som una generalitat; som unes Illes singulars, diferencials i excepcionals. La nostra cultura, el nostre folklore i la nostra gastronomia, també són singulars. A Mallorca si em donen arròs brut i porcella, ja em va bé, i entre cullerada i forquetada, una colla o dues de xeremiers per fer boca i posar la pell de gall (no de gallina), i acabar amb una ballada de ball de bot, antic (no estandarditzat, d'acord, també m'aniria bé), d'aquí, al cel.

A Mallorca, hi ha quantitats de grups que s'esforcen per tal de mantenir el nostre folklore, donau"los"hi l'oportunitat d'exportar les nostres singularitats, als visitants. Com podem obviar les nostres tradicions folklòriques, musicals i artístiques? I per no embullar més la troca, no he mencionat les lingüístiques. Aquestes sí que són, oblidades del tot.