Estimat Guillem,
Ja em perdonaràs les dues transgressions inicials al manual de bones maneres: tractar-te de tu, sense que ni ens coneguem, i qualificar-te d'estimat, sense que entre nosaltres s'hagi establert una relació afectiva derivada de la coneixença. El fet, però, és que jo sí que et conec: et conec pel regal que ens fas cada dia, des de la teva columna de Diari de Balears (no hauria de ser Diari de les Balears?); des d'aquella talaia et dónes a conèixer molt bé, o això em sembla a mi, i, com a conseqüència, et fas estimar. No em mal interpretis, però, com a lector, jo t'estim. No sé si aquestes coses s'han de dir, però, què vols, a vegades ens costa de reprimir-nos, a les persones.
Fa gairebé vint-i-cinc anys que faig costat a un d'aquests modests projectes de premsa forana que, contra corrent, miren de salvar els mots que la barrumbada actual està a punt de fer malbé definitivament. D'altra banda, com ja he dit, també sóc lector teu des que Diari de Balears començà a caminar, com ho era abans de la teva massa curta producció literària. I de les dues activitats, benvolgudes totes dues, la segona esperona la primera. Llegir-te em produeix tots els efectes positius que la lectura pot produir en una persona. Dius exactament allò que jo voldria saber dir, fiques el dit dins les moltes nafres sagnants d'aquest país, ens poses fit a fit amb els molts infortunis d'aquesta terra, anomenes cada cosa pel seu nom, i, a més, estic segur que fas pujar els colors de la vergonya a una classe política que han decidit passar full i començar la història de Mallorca de bell nou. I encara més, els teus arguments se sostenen en la sòlida estructura d'un llenguatge els ressorts del qual domines amb escreix.
Naturalment, i parlant de polítics, és molt probable que els qui t'haurien d'escoltar s'estimin més no saber què dius, perquè si ho sabessin i tenguessin el més mínim sentit de la decència ja faria estona que haurien plegat. Ens estam morint -com a poble amb una cultura mil·lenària, vull dir-, i observam desconcertats una desfeta a la qual la «classe dirigent», com tu l'anomenes, no sembla disposada a posar-hi remei. Més aviat, aquesta classe dirigent es dedica a traduir «amb massa exactitud l'afectivitat erma de la immensa majoria dels nostres conciutadans», per dir-ho amb paraules teves, sempre sàvies.
Els dies que la publicitat ens deixa orfes de la teva columna, és un mal dia. Ens manquen el consol de saber que no ens trobam sols i la lucidesa d'un discurs que ens és com un llumet blau d'esperança enmig de la foscor d'aquests dies calcigats pel desamor. I quan dic això estic segur d'interpretar el que senten molts d'altres lectors que amb tu compartim el dolor immens per la pèrdua de la memòria històrica d'aquest poble.
Perdona una vegada més les confiances, estimat Guillem. I que
per molts d'anys puguis continuar il·luminant les nostres vides des
del far de la teva clarividència.
Moltes gràcies.
Jaume Fuster Alzina. (Rebuda per e-mail).