Deute extern, qui deu a qui?

Aquests dies s'està discutint al Parlament espanyol una proposta de llei reguladora del tractament del deute extern, i tot i la gran oportunitat que representa, no sembla que els nostres polítics estiguin disposats a alleugerir una de les principals lloses que ofeguen la vida de milers de persones en els països del sud.

És per això que jo els preguntaria:

Estaríem disposats a cobrar a un veí un deute encara que sabéssim que necessita aquests recursos per alimentar els seus fills?

Molts dels països deutors destinen anualment un import igual al seu pressupost en educació o sanitat per sufragar aquest deute.

Tenim, doncs, dret a imposar uns pagaments que impliquen la mort de milers de persones perquè no disposen de cap assistència sanitària?

Estaríem disposats a pagar un deute que contragué el president de la nostra escala i que va gastar comprant un anell d'or per a la seva dona?

Doncs molts dels deutes que els països del sud estan pagant, van ser contrets per governs corruptes i els préstecs van ser col·locats directament en paradisos fiscals.

Estaríem disposats a pagar un deute que va contreure l'administrador de finques per contractar uns pinxos per amenaçar-nos i assegurar-se així quatre anys més com a gestor de l'edifici?

En molts casos els deutes van ser contrets per dictadors que els van utilitzar amb l'objectiu de comprar armes i per reprimir la població.

És lògic que siguin els néts dels que van rebre les bales els que ara estiguin pagant aquest deute?

Luis González. (Rebuda per e-mail).