En aquesta Europa del segle XXI, existeix una discriminació lingüística al més pur estil colonial. La llengua pròpia de Balears és discriminada en favor d'una llengua imposada, el castellà. Complint-se de manera escrupolosa les condicions que fan possible que un poble diferenciat ho deixi de ser en favor d'un altre que l'ocupa. No enganen a ningú, és cert, es declaren espanyols per sobre de tot, i com a tals actuen. El PSOE ho du marcat a les seves sigles i el PP a les arrels més profundes i a les més superficials. I la gent d'aquesta dissortada terra els vota. Diuen que a les Illes som conservadors, és a dir de dretes. Jo no ho crec; el que sí crec és que hem estat i som un dels pobles més castigats per voler ser i saber. En el segle XIX i XX érem el territori de l'Estat espanyol amb l'índex d'escolarització més baix. Voler saber massa sempre ha estat mal vist pels que dominen els estaments polítics i militars de les Illes ocupades, i en tot cas l'ensenyament havia de ser en castellà. I ara fruiten els resultats. Quan el nostre poble consent que la llengua pròpia, el català, sigui discriminada a aquestes alçades del segle XXI, és que hi ha mal, és que s'ha perdut el seny i la dignitat. En tot cas per aclarir el que jo voldria per la meva llengua és tan senzill de fer com que el català fos tan oficial com ho és el castellà a Madrid: llengua única. Gent d'aquesta terra que votau aquest partits: «... aquests són els vols que donau als espanyols quan anau a votar».
Joan Vicenç Lillo i Colomar. (Rebuda per e-mail).