Carta a una senyora vídua en relació al cas de Jaume Matas
Em sap greu, senyora vídua, però l'hauré de tenir tancada a la seva presó humida, fosca i freda unes quantes setmanes més. Semblava que la seva alliberació s'acostava, però la notícia que vaig llegir al diari el 3 de juliol m'ha fet veure que el seu captiveri s'ha allargat sense data. I miri que en tenc ganes de treure-la d'allà, retirar-li els ferros que la fermen i gaudir de vostè, del seu cos, de l'espurneig de la seva mirada, de la flaire que exhala... però no serà per ara. Resulta que el fiscal general, un dels càrrecs més delicats i sensibles de l'Estat de Dret, per segona vegada ha demostrat una incomprensible (!) parcialitat a favor d'una persona que, per als ciutadans que procuram pensar, és molt sospitosa de practicar la bruixeria econòmica (un temps cremaven la gent per això).
Em referesc a Jaume Mates, que únicament amb el seu sou va assolir un augment del seu patrimoni tan desproporcionat que sols es pot explicar si domina l'alquímia financera i sap convertir en or els maons i les totxanes. Ara, el senyor fiscal general ha prohibit a Gary Carrau i Cooper Horrach, dos homes íntegres i sols davant del perill, que continuïn les seves investigacions per aclarir com s'ho feia l'exhonorable (ho dic perquè ja no ocupa el càrrec) per multiplicar de tal manera els seus ingressos. I que ens ho contin, vejam si també ens surt a nosaltres el sortilegi. Ja el 2006 en James Mates va anar a visitar el mateix fiscal Cándido (a veure si aquest nom ho explicaria tot?) Conde Pumpido, el qual li assegurà que no es continuaria investigant la presumpta conxorxa de corrupció relacionada amb el cas Andratx, i obligà la Fiscalia Anticorrupció a interrompre les escoltes telefòniques a un altre presumptíssim -mentre no es demostri el contrari- J. M. Rodríguez.
Si això no és equivalent a una llicència per prevaricar, s'hi assembla molt. Hamlet diria que something is very rotten in Mallorca, que en bon mallorquí vol dir: si fa olor de m**** i té color de m****, és m****.
Voldria pregar als nostres representants al Parlament que demanin una investigació per veure a què es deu aquest incomprensible tracte de favor, i preguntin al Govern qui se suposa que fiscalitza els fiscals i, si cal substituir-lo, que ho faci abans que la seva lenitat escampi més la necrosi del sistema. Ja veu, senyora Vídua Clicquot Ponsardin, natural del Reims, a la Xampanya, França, que faig els possibles perquè arribi el dia en el qual la pugui treure de la gelera i brindar amb vostè, quan llegeixi al diari la notícia que cada matí esper trobar-hi, perquè aleshores hauré recobrat la confiança en la Justícia.
Tant de bo que sigui prest.
Pere Morey i Servera. Palma.
L'hostal Baleares, la residencia que necessiten els nostres padrins a Pere Garau
Els carrers i barris de la nostra ciutat de Palma van canviant molt ràpidament de fisonomia, la qual cosa és normal dins una ciutat moderna. Emperò hi ha carrers, edificis o monuments que representen part de la nostra petita història veïnal, que són fites d'identitat del barri o joies del passat, pel seu valor patrimonial representatiu d'un tipus d'arquitectura que ja no es dóna i que és interessant conèixer in situ i en viu. Edificis que en desaparèixer, canvien tota o part de la fesomia del barri pel fet de ser un edifici a on l'activitat que es desenvolupava, d'una manera o d'una altra, afectava tot el barri, o perquè du tants d'anys, tota la vida ho hem vist, que el sentim també nostre. Aquest és el cas de l'edifici de l'antic hostal Baleares, a la plaça coneguda com de les Columnes, un edifici que molt prest veurem desaparèixer si no es prenen ràpidament les mesures adients.
La part interior de la plaça, és a dir les columnes amb el jardinet, està catalogada com a Bé Patrimonial, però la resta de la plaça, no. La plaça sense els edificis de tant de caràcter que l'envolten perdria molt d'encant i tota la seva personalitat. Fer un passeig voltant la plaça ens transporta al paisatge urbà de principis del segle passat.
Els darrers anys, aquest barri ha sofert una forta arribada i assentament d'immigració. És una zona molt poblada demogràficament i, per tant, molt necessitada d'equipaments de caire social. L'hostal Baleares es podria rehabilitar per a residència dels padrins del barri; d'aquesta manera, salvaríem un trosset de patrimoni i resoldríem una greu manca social: l'atenció als nostres majors.
Senyora Aina Calvo -batlessa de Palma-, vós que estau ben al corrent de la problemàtica social i patrimonial d'aquest barri, que vàreu assistir a la interessant i ben instructiva exposició d'ARCA Pere Garau, un barri amb història, us preg que salveu aquest edifici. Vàreu escriure al llibre de visites: "Enhorabona a ARCA per la feina feta i un agraïment molt sentit per les hores dedicades, l'esforç, la perseverança i el compromís amb una ciutat que té cura dels seus barris, de les persones, del seu passat, unit al millor dels seus futurs. Gracies!!".
Ara el compromís amb el barri i el passat, unit al millor dels futurs, és seu. Ara li toca a vostè moure fitxa.
Gràcies si el salvau!!
Benet Bohigas i Moreno. Palma.