Atac de cor a Son Sant Joan
Desgraciadament, la meva família i jo hem estat espectadors d'un episodi molt desagradable a l'aeroport internacional de Son Sant Joan. Després del xoc inicial que suposa ser present durant l'infart de miocardi d'un turista mentre estàvem fent cua per passar el control policial, m'he disposat a escriure aquesta carta al diari per deixar constància del meu profund disgust i queixa per la tasca que han dut a terme els professionals sanitaris de l'aeroport. Els fets han estat aquests: un senyor mostra signes evidents d'estar sofrint un atac de cor a les files d'espera d'un dels controls; la gent del voltant demana a crits l'assistència d'un metge; acudeixen al lloc un membre de Seguretat i un guàrdia civil que actuen correctament cordonant la zona; després de molts minuts d'espera des de l'avís, compareix l'equip sanitari a pas tranquil i sense cap pressa, tanmateix només una vida humana és la que s'està debatent entre la vida i la mort.
La meva crítica va dirigida, en primer lloc, a les autoritats aeroportuàries per no tenir previst un protocol d'actuació més ràpid, eficaç i diligent en casos d'urgència mèdica com aquest. El temps d'espera va ser exasperant i és d'estranyar la tardança de l'equip mèdic tenint en compte que estan al mateix aeroport. En segon lloc, la meva crítica s'estén als professionals sanitaris, que aquell dia 25 d'agost a les 10 hores estaven de guàrdia, per la seva parsimònia, especialment a una de les components de l'equip que es va dirigir a nosaltres amb una rialleta de sorna en sentir que els increpàvem: "No correu tant".
Em sorgeixen unes quantes preguntes després del que ha passat: quants metges hi ha en un aeroport amb un volum de passatgers com el de Son Sant Joan en ple mes d'agost? Les instal·lacions disposen de amb desfibril·ladors i si és que sí, hi ha algú que els sàpiga fer servir? Quins i quants són els treballadors de l'aeroport que tenen coneixements de primers auxilis: cos de seguretat, guàrdia civil? Em supòs les respostes.
MARGARIDA FULLANA. Barcelona.
Qui no vulgui pols...
Ha estat la segona vegada que, passant de bon matí per General Riera, un camió de les obres que hi fan m'ha gairebé abocat damunt una muntanya de terra. No hi ha dret que hagi d'arribar a la feina ple de pols. I encara jo me n'he pogut escapar: qui ha rebut de ple han estat dues senyores grans que hi passaven al mateix temps que jo i no han pogut córrer. I ja pots increpar aquests obrers, que encara et fan gestos com si no fossin responsables.
BARTOMEU RIERA. Palma.