Cartes dels lectors

Emprenedors i funcionaris
Senyor director,
Em trob en el lloc d'un jove emprenedor que ha muntat la seva empresa d'activitats de muntanya (no en diré el nom per no fer-ne publicitat on no toca) enmig d'una crisi econòmicament assassina que desgraciadament ha tomat tantes i tantes empreses. Si bé tot pareixia que ens havia d'anar en contra, les il·lusions de poder desenvolupar una activitat econòmicament rendible dins el marc turístic de què gaudim ens empenyeren a tirar endavant i començàrem a posar temps, esforços i doblers per poder oferir un producte competitiu i, a més a més, desestacionalitzador. Amb els nostres estalvis, férem una sèrie de despeses a altres empreses per tal d'aconseguir una imatge d'empresa (pagant a un dissenyador gràfic), elements publicitaris per tal de donar-nos a conèixer (pagant a una impremta), material de muntanya per als clients (pagant a botigues especialitzades), la constitució notarial de l'empresa, etc.

És a dir, des de la nostra humil aportació, creiem que afavorim la dinamització de l'economia que tant costa de tornar a engegar. Qualsevol que vulgui vendre un producte sap que la publicitat és peça fonamental dins tota aquesta maquinària i sense ella, senzillament, no vens. Per això, contactàrem amb publicacions, primer, i institucions, després. Anàrem a les oficines turístiques dels ajuntaments de la serra de Tramuntana, però tots ens digueren el mateix: si l'empresa no és del municipi, l'Ajuntament no en pot fer publicitat. Bé, res a dir, ja que la nostra empresa té seu social a Palma. Quina fou la nostra sorpresa quan a l'Oficina Virtual d'Informació Turística (OVIT) de l'Ajuntament de Palma tot foren entrebancs per tal de no publicar-nos una senzilla ressenya a la seva agenda setmanal.

La primera excusa fou que a la seva publicació no poden sortir empreses privades, però a la darrera que han tret hi surten publicats la Caixa i Sa Nostra (tan privats que cobren per ajudar Haití), teatres diversos (gairebé tots privats), sales de festa (totes privades), bars i restaurants (tots privats), un partit del RCD Mallorca a l'Ono Estadi (privat), les curses de trot de Son Pardo (privat) i d'altres esdeveniments pels quals, si bé són de caire públic i cultural, s'ha de pagar. Veient aquest panorama només puc dir que la funcionària de l'OVIT, una institució oficial, mentia. Protestàrem per aquest fet i la segona excusa fou que les nostres activitats no es desenvolupen al municipi de Palma. Demanàrem a quin document oficial s'especifica exactament les activitats que es poden publicar per poder orientar-nos en les nostres exigències. Aquest document no existia. Per aquest fet entenguérem que la selecció de les activitats és arbitrària.

És a dir, una institució oficial al servei del ciutadà pagada amb els nostres impostos fa el que li dóna la gana i no allò que li demanen des del carrer. Tornàrem a protestar per aquest fet i, davant la nostra posició insistent i raonable, semblà que claudicaren i ens digueren que apareixeríem publicats. Però només ho paregué. A la darrera publicació no hi hem sortit. És a dir, ens donaren el sí dels beneits per tal que partíssim. A sobre, no ens varen oferir ni una cadira per seure, dient que no en tenien! (i això que jo era l'únic visitant en aquell moment). No reben visites a l'OVIT? Sra. Calvo, posi unes cadiretes allà, de l'IKEA mateix, no com les que recentment ha posat al seu despatx...

Ofenses a part, el tema és que una empresa que aporta dinamisme econòmic, que té un producte atractiu per millorar l'oferta turística, que neix dins el maremàgnum de la crisi actual, que només vol allò que li correspon, és menyspreada per l'Ajuntament de Palma. Això va així, i són d'esquerres. Després es queixaran que els joves no som emprenedors. Potser serà millor fer-se funcionari...
JOSEP BARCELÓ ESTELRICH. Palma.

A peu i corrents cap a Maria
D'Ariany a Maria haurien d'haver corregut els adolescents que feren davallar del transport escolar per mal comportament i no una vegada sinó diverses. Pot ser l'actuació del xofer i de la monitora, fruit segurament de la impotència i desesperació, no foren les correctes o potser sí. Si haguessin tengut un accident no hauria estat molt pitjor? Ara desgraciadament els llevaran del recorregut. Mal fet. És donar el triomf als ninots encara recompensant el seu mal comportament. Es posa clarament de manifest la problemàtica del comportament en el transport escolar i que repercuteix en els encarregats de la seva custòdia. No són aquests a qui haurien de fer fora, sinó expulsar per una temporada els malcriats.

Que anassin escola a peu, en bicicleta o en motoret (no tenen fred per festejar) o que els acompanyin els "pares" que bramulen tant. No hauria de ser l'empresa sinó el centre educatiu qui s'implicàs en el càstig i el servei s'hauria de reforçar amb un policia municipal. Si a un fill meu el castiguen així encara em podria esperar per Sineu o per Maria. Si és per mi tornarà a peu. És fàcil de dir. Però: Jo no estat, tenen la culpa els altres. El meu no era. Amb el que avui hi ha pel món (hi ha estat sempre). Vine a cercar-me (amb autoritat), l'autobús m'ha deixat tirat i encara no hem dinat i prest et menjarà la vida, cap de fava.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia