Contrast
La setmana passada va ser sonada, especialment a Catalunya, per la tempesta de vent i neu. Els diaris, la televisió i la ràdio eren plens de notícies sobre el temps i els desastres que causava a Catalunya. Els rotatius de les Illes Balears parlaven de la neu i del fred però sense tants d'espants, perquè no patírem un temporal ni tan gran ni tan excepcional com el d'allà.
Dilluns o dimarts d'aquesta setmana tempestuosa vaig sentir una notícia horrible: a Nigèria, els musulmans havien atacat diversos barris cristians i havien mort, amb matxets, prop de 500 persones, majoritàriament dones i infants.
La neu, els camioners atrapats a les àrees de servei de la Jonquera, la gent sense llum, els infants sense escola, les torres d'alta tensió tombades, les muntanyes de Mallorca enfarinades, el fred inusual en el mes de març... Tot això ho vàrem poder veure, sentir i llegir moltes, moltes vegades. Ara bé, després de donar la notícia, ni una paraula d'aquells pobres morts. Ni una més. En tota la resta de la setmana.
CATERINA AGUILÓ I TORRES. Palma.
Fira turística de Berlín
M'agradaria que qualsevol polític competent o que es donàs per al·ludit des del seu despatx o oficina em pogués contestar les preguntes següents, que em faig des de fa temps i que mai no he arribat a entendre del tot.
Ara s'acaba de fer una altra edició de la Fira turística de Berlín. Els nostres polítics, com cada any, hi han anat. Allà s'han entrevistat amb touroperadors i amb gent del món empresarial del turisme per assabentar-se de com van les reserves o de com són les previsions de la propera temporada. Fins aquí tot normal.
Deixant de banda els motius econòmics que empenyen els nostres polítics a anar a aquestes reunions, cal fer-se aquesta pregunta: com és possible que ara, en aquets temps actuals de desastres ecològics i naturals, els nostres polítics diguin públicament i tan contents que vindran quasi dos milions de turistes més dels que solen venir cada any? No es cansen de contractar científics de renom perquè escriguin articles a diaris i revistes de divulgació científica de gran tirada per fer conscienciar la gent -fan propaganda i programes de televisió amb el mateix objectiu- que ha de tenir ben clar que el problema mediambiental és un tema seriós i preocupant i que hem d'estar-ne ben al corrent.
En les cimeres internacionals contra el canvi climàtic deixen més que palès que el món s'escalfa, confirmat per estudis rigorosos i organitzacions científiques. Tampoc no es cansen de dir-nos que hem d'emprar el transport públic i no embrutar tant l'aire amb els nostres cotxes privats i al mateix temps fan projectes de noves carreteres o inauguren nous trams viaris. Ara sembla que el Govern central ha donat llum verda per engrandir el moll de Palma i així poder facilitar l'arribada de supercreuers en què hi cabria qualsevol poblet de Mallorca o com els que amarraven a Haití en els primers moments del terratrèmol.
Com quedam, senyors polítics? No ens transmeteu la importància de cuidar el medi i no embrutar l'aire i alhora deis que vindran dos milions de turistes més com si aquets viatgers vinguessin volant com Superman? Per què no feis públiques les conseqüències ecològiques d'aquests dos milions de turistes més, com feis en temes econòmics? Les conseqüències econòmiques són més que necessàries, això és evident (feina, noves allaus migratòries tot just quan fa poc es publicà una notícia que els immigrants començaven a deixar l'Illa de manera notable a causa de la crisi -pot ser que ara els tornin a cridar perquè vinguin-, noves necessitats d'infraestructures...).
Les conseqüències ecològiques no semblen preocupar a la ciutadania, estam més pendents del Mallorca per veure si arriba a la Champions. Si la societat civil no es planteja aquestes preguntes, la classe política tampoc no ho farà. L'única cosa que faran serà llançar la pedra i amagar la mà. Per cert, el proper dia 22 i fins dia 28 TVE emetrà un programa amb el títol "conscienciats sobre el planeta". En aquest espai faran exactament el mateix: promeses, promeses i més promeses de consciència i després desenvolupar grans projectes per consumir més i més CO2.
MIQUEL ESTELRICH BESTARD. Cala Rajada.