No hi ha res de nou sota el sol
No hi ha res de nou sota el sol i l'episodi del volcà islandès, a pesar de l'atenció que ha rebut, no és del tot excepcional. Quan els soldats americans arribaren al golf de Nàpols, per juliol de 1944, la muntanya que més hi destaca els rebé amb estrèpit i amb un plomall de cendra, cosa que va fer que alguns s'agenollassin de temor. Si bé es tractà, considerant el que és el Vesuvi, d'una erupció menor, bastà perquè haguessin d'endarrerir les operacions en aquella zona i tinguessin bastants de dies els avions inutilitzats.
El fet que el vulcanisme pugui interferir en el trànsit aeri és més o menys freqüent. En aquest sentit, un dels capítols del llibre de gran format Los volcanes y los hombres (Lunwerg; Barcelona, 2001), de Philippe Bourseiller i Jacques Durieux, es titula, precisament, Cuando los volcanes atacan a los aviones. En relació amb amb un Boeing 747 que el 15 de desembre de 1989 es va veure perjudicat, mentre anava d'Amsterdam a Tòquio, per la cendra del mont Redoubt, a Alaska, hi llegim (pàgina 250): "...S'hi posà de manifest que aquest tipus de catàstrofe, sense comptar-hi els riscos reals per als passatgers, suposava un cost financer important per a les companyies. A més, afectà un vol que feia servir un dels principals corredors aeris del món: l'anomenada ruta del pol Nord, que s'utilitza en els vols amb destinació al sud-est asiàtic i que és una de les més freqüentades...".
Normalment, però, els volcans "no són perillosos en si mateixos, sinó que els riscos hi poden ser induïts, de vegades, pel comportament de l'home. La densitat del trànsit d'aeronaus provoca que, actualment, se sobrevolin volcans perillosos de regions que, fa anys, resultaven aïllades i desconegudes...". Es tractaria, per exemple, de l'arc d'illes i terres que s'estén des de la cadena de les Aleutianes, a Alaska, fins a Kamtxatka.
El text resulta, a més, prou aclaridor respecte d'una pregunta que s'ha repetit aquestes setmanes: per què, tot i els progressos tecnològics, no podem contrarestar millor aquests fenòmens? El cas és que alguns d'aquests avanços hi representen, curiosament, un desavantatge: "La mateixa naturalesa dels aparells, molt sofisticats i el funcionament dels quals es basa totalment en l'electrònica, els fa molt més fràgils. En tots els incidents relatats, es registraren avaries als instruments electrònics de bord i en els sistemes de navegació. Si, en el passat, els motors d'explosió clàssics dels avions amb hèlixs, els quals tenen filtres d'aire, no sofriren mai danys, no passa igual amb els reactors moderns, que engoleixen grans quantitats d'aire i, per tant, de cendra". Pareix, en definitiva, que de cada avanç n'hem de pagar algun tipus d'interès o de peatge.
De qualsevol manera, i a pesar de l'aspecte preocupant dels fets, m'agradaria acabar aquest escrit amb una recomanació, i és la de meravellar-se, mitjançant l'obra d'alguns autors, descobrint una de les manifestacions de la Terra com a art. L'entorn volcànic és, de fet, prou ampli i els fenòmens geotèrmics associats creen, a les roques, terres i aigües dels voltants, un colorit únic. Ho plasmen, de manera singular, els treballs de fotògrafs com el ja esmentat Bourseiller, Art Wolfe, Patrick Desgraupes... En relació amb el llibre Iceland, d'aquest darrer, n'hi ha prou de contemplar les imatges de la regió de Landmannalaugar per apreciar-hi aquest cromatisme singular.
MIQUEL LLOMPART. Inca.
Inseguretat jurídica sols per protegir, més sobre Son Bosc
Quan es vol protegir un paratge valuós d'aquesta illa mig capolada per l'especulació, sempre es topa amb un projecte immobiliari que ha de crear molta riquesa per al poble. S'han fet tants projectes que ens havien de fer rics, que no sabem on posar els milions: no tenim deutes ni problemes d'habitatge, els nostres vells no cobren pensions miserables després d'una vida de feina, no passam pena per les multes d'aparcament i podem operar-nos o visitar l'especialista sense esperar.
Ara ens tornarà a fer rics Son Bosc, a Muro. Ens volen canviar un lloc únic al món per un golf que podem trobar a qualsevol lloc del món. Prometen feina i una millora del medi: "Urbanitzat estarà més bé", diu el portaveu dels promotors. Moltes entitats, científics i també turistes d'arreu han reclamat protecció fa anys i, quan se'ls fa cas (no sol passar), són acusats de generar "inseguretat jurídica".
Jaume Matas va desprotegir 22.000 hectàrees (parcs naturals del Llevant, cala d'Hort, Son Bosc...) sense justificació, però la inseguretat jurídica es veu que encara no s'havia inventat. Quan els tècnics de la Conselleria, el Consell i l'Ajuntament de Muro van fer informes contraris a la llicència, tampoc. No genera inseguretat ni vergonya el fet que els tres darrers batlles i diversos regidors de Muro tenguin negocis amb els promotors? (Diario de Mallorca, 28/12/2008). El 2003, Son Bosc era un espai protegit i ara està mig capolat. Els sembla que dóna seguretat que un Parc Natural s'urbanitzi? El PP i UM espoliaven la caixa pública entre 2003 i 2007 i encara s'atreveixen a renyar-nos a tots. Matas desprotegeix Son Bosc i, al cap de poc temps, la seva dona és contractada pel major accionista del futur golf. Va cobrar 60.000 euros (Diaro de Ibiza, 13/02/2010) sense anar a la feina. Ja veim a qui fan rics tants de projectes salvadors.
JAUME ADROVER OLIVER. Portocolom.