Melcior Comes i Saramago
Col·laborador del dBalears:
Què t'has llegit dues vegades això que has escrit al diari?; Saramago era comunista. Saramago era amic d'un dictador comunista. Saramago combregava amb tots els tòpics intel·lectuals de l'esquerra més tronada i criminal, més mesopotàmica i desinformada.
Quants anys tens? Què en saps tu del comunisme, de l'esquerra, del règim cubà, dels aixecaments populars, de la revolució dels clavells? Què t'han contat a casa teva sobre la guerra civil o la caiguda del mur de Berlín? Què en saps, de Mesopotàmia? Què potser t'has begut l'enteniment?
Com goses titllar d'intel·lectuals de l'esquerra més tronada i criminal individus de la categoria de Vázquez Montalbán, Garcia Márquez, Pablo Neruda, Pablo Picasso, el professor Aranguren i tants d'altres escriptors, artistes o polítics que feren del seu compromís una raó de ser, una lluita constant i silenciosa? Què saps tu d'ideòlegs i d'ideologies, d'ètica i de moral, si la teva única pretensió a la vida no és fer literatura sinó aconseguir una bona butaca des de la qual observar com una ona gegant s'emporta allò que ja no val conservar, com ara la memòria i el compromís, mentre et menges una hamburguesa amb doble de quètxup i et beus una Coca-Cola? Què saps tu que és un intel·lectual?
T'ho dic perquè recentment s'ha publicat una llista dels vint intel·lectuals amb més influència al món i hi surt Al Gore, ja em diràs tu. O potser ho ets, un algorià? Segur que sí. Per cert, tu no hi sorties, i tampoc no hi eren ni Maria de la Pau Janer ni Sebastià Alzamora, que per l'edat que tens deuen ser els teus referents més immediats.
Tanmateix, la culpa no és tota teva. En part la té aquesta puta merda de món on vivim i que tant va combatre Saramago (i segurament l'educació tan elitista que tu vas rebre).
Perquè has de saber que Saramago, al qual no has llegit mai, em jugo un mes de paga, criticà públicament el rumb que estaven agafant les coses a Cuba, per la frustració que podia causar dins el mateix poble cubà, amb la mateixa energia amb la qual ens va avisar de l'arribada d'un nou messies, Berlusconi, (et sona?) i es va oposar a l'ocupació dels territoris palestins per les tropes israelites. Però mentre Berlusconi i el primer ministre jueu tenen cabuda i són respectats a les institucions internacionals, les mateixes que miren cap una altra banda quan no compleixen els acords signats, com ara Berlusconi quan decidí fer costat a la guerra a l'Iraq o Israel que no fa cas de cap de les resolucions aprovades per l'ONU, països com Cuba troben totes les portes tancades i les solucions als seus problemes eternament aplaçats.
I això també ho denuncià Saramago. Saramago denunciava la misèria en tots els sentits. La hipocresia. La Supèrbia. Era un comunista compromès i una bona persona a qui el premi Nobel li importava una merda. De ben segur que no pensa igual algú que, com tu, encara no l'ha obtingut, Vargas Llosa.
Abans d'estendre'm més d'allò que toca, voldria dirigir-me ara als que dirigeixen d'aquesta secció i aquest diari. Tots sabem que és gràcies als doblers que hi posa el flamant Medalla d'Or de la Comunitat Pere Serra (a propòsit de l'ètica i la moral) que aquest diari encara es manté obert. Però també hi ha els lectors, la majoria fidels. I molts d'aquests lectors, avui mateix, davant la mort de tan il·lustre personatge, compromès i humil, serè i sensat, s'estan demanat a veure si no haguéssiu pogut trescar una mica i encomanar a un altre i no pas a Melcior Comes un escrit com aquest. No es tracta de posar en qüestió la llibertat d'expressió. En Comes no sap què és això.
Es tracta que aquest escriptoret no té la categoria suficient per escriure ni que haguessin estat dues ratlles sobre el savi portuguès, i manco si havia d'aprofitar l'avinentesa per insultar-lo tot sabent que ja no podria defensar-se.
Jo l'he volgut defensar aquí i ara, i també a tots el comunistes que van morir perquè Melcior Comes pogués tenir un diari en català on expressar-se lliurament.
MIQUEL VICENS ESCANDELL. ESPORLES
Primeres comunions a Sant Josep Obrer
Diumenge dia 20 vaig assistir a la missa de celebració de les Primeres Comunions a la parròquia de Sant Josep Obrer. Durant tota la cerimònia, l'església va ser un autèntic galliner. El capellà oficiant va demanar en repetides ocasions silenci, però això va ser impossible fins i tot en el moment de la comunió. L'espectacle va ser sincerament vergonyós. Ja que preparen els nins i nines per rebre la Comunió, pens que podrien preparar els adults per comportar-se de forma simplement educada.
Vaig quedar avergonyit de ser part d'aquesta "festa".
C. P. PALMA