Les 2.500
2.500 famílies han perdut la casa només a Balears perquè no han pogut pagar la hipoteca. De joves al principi no ho enteníem (anem clars, als Bancs si que els enteníem, i bé). Com es podia hipotecar un amb la condició de perdre la casa si sols es deixava de pagar un parell de mesos? Ara entenem per què els nostres padrins mai no s'hipotecaven i ens deien que no ho féssim per res de la vida. Era una cosa que trobàvem molt injusta. El fet que per no pagar diversos milers que falten de préstec et prenguessin una cosa que val deu vegades més.
El més lògic era, ja que el banc t'ho prenia si tu no complies, que llavors en vendre la propietat el banc es cobrés el deute (i si m'apuren una comissió o multa) i la resta que fos per a l'expropiat, ja que realment i moralment era i és ben seu. Com es podia i es pot consentir que ell s'ho quedi tot? I tothom s'hipoteca de per vida com si no passàs res! Es veu que érem joves, innocents i un poc collons tal com ara o perquè encara no ho hem entès del tot. Pensam amb els 2.500 robatoris, amb les 2.500 estafes, amb els 2.500 drames.
BERNAT MOREY COLOMAR. Sta Eugènia.
Pepín Blanco i el descompte del transport aeri
No som analista polític, ni tampoc som un oracle, però crec que, com mai, s'apropa un daltabaix electoral pel partit socialista. Un daltabaix que es produirà no només a Catalunya, on la població que va donar suport als socialistes fa poc menys de quatre anys s'han adonat que el PSC no pot representar una opció divergent d'un partit centralista com el PSOE. El daltabaix serà molt més general i en vull només esmentar una causa: la presumpte baixada del descompte de residents. Si un analista polític d'una altra galàxia arribés a la Terra estic convençut que arribaria a la conclusió que en Pepín Blanco és el millor fitxatge que podria tenir el Partit Popular. És ben cert; un altre cop el Partit Popular no necessita fer campanya electoral, basta que diguin que els altres ho fan malament i deixin actuar lliurament els del PSOE (o Pacte). De vegades, és cert, això ho diuen sense fonament, però en altres ocasions encerten plenament.
Fa poc s'han produït les declaracions del ministre Blanco amb relació al descompte dels residents. Sincerament, crec que un ministre tan desinformat hauria de dimitir directament. Atacar el descompte dels residents suposa, simplement, un atac directe a la nostra comunitat autònoma i als seus habitants. Uns habitants que, pel fet de la insularitat tenen greus problemes de connexió entre illes i amb el continent, així com tota una sèrie de problemàtiques relacionades amb l'increment del cost del transport i també d'accés a determinats serveis i prestacions especialitzades. En fi, no estic descobrint res nou, i menys per a aquest ministre, l'única virtut del qual sembla que és amollar globus sonda polítics i atacar qualsevol interlocutor que no hi estigui d'acord.
Els illencs hem de patir per desplaçar-nos per via aèria el monopoli d'unes poques empreses aèries que, a més d'oferir un servei molt car, si Pepín, molt car, fins i tot amb el descompte de resident, ofereixen el servei en unes aeronaus extremadament incòmodes i moltes vegades utilitzant les pitjors zones de l'aeroport per al transport entre illes. Mentrestany, amb els imposts dels illencs, l'Estat finança projectes faraònics com l'aeroport de Barajas, dimensionat a més del doble de les seves necessitats reals o pagam el tren d'alta velocitat o les xarxes de tren deficitàries de l'Estat espanyol cada any, només per esmentar alguns exemples de despesa que ningú no qüestiona. És igual qui governi, les nostres illes sempre han estat, són i seran menystingudes i maltractades.
FERRAN DÍDAC LLUCH I DUBON. Ciutat.
No ens crideu... som sords!
Si parlam amb algú que tengui una audició deficient, potser no servirà de res que aixequem el to de veu i li parlem a crits, sobretot si ho feim des d'una certa distància o a l'esquena d'aquesta persona. Mirau-la sempre de front i pronunciau les paraules a poc a poc, vocalitzant bé, i serà més fàcil que us entengui.
Ja ho sé, això requereix un poc de paciència, perquè no sol ésser la manera habitual de comunicar-nos i, a més, a vegades hem de repetir les coses. Què deu tenir la sordesa, que resulta tan irritant. Em fa la sensació que, a diferència d'altres minusvalideses, a vegades pareix que un sord ho és perquè vol. "Posa't un audiòfon!" Un aparell que, si bé pot suposar una certa millora, també sol amplificar els renous de l'entorn, dificulta la localització dels sons i arriba a ésser una tortura. Hi ha un mitjà nou que són els implants, un gran avanç per a les persones que no hi sentien gens; per a les que hi senten un poc, no ho sé. Tant de bo que la investigació continuï avançant per aquest camí. I que dur una pròtesi auditiva sigui tan comú i acceptat com dur unes ulleres.
Mentrestant, seria molt demanar que es fomentàs la subtitulació de pel·lícules, que es reservàs uns seients apropiats en les conferències i concerts, etc? Si no, condemnam els sords a ésser uns aïllats socials. I en el pla laboral, mentre no sigui de cara al públic, hi ha moltíssims treballs que poden fer, especialment amb les noves tecnologies.
I res més, quedi això com a contribució al Dia de la discapacitat auditiva.
MARIA ROSA LLABRÉS RIPOLL. Ciutat.