Un judici polític
No amagaré les meves intencions car, com diu un amic "els judicis polítics es guanyen amb lluita, solidaritat i mobilització social". Dimecres 23 i dilluns 28 de febrer a les 9.30 hores estan citats a declarar davant el jutge dos joves independentistes que la Policia Nacional Espanyola va detenir i va acusar d'haver agredit membres d'aquest cos armat.
Em consta que el dia dels fets formaven part del grup d'ordre de l'organització unitària que convocava la manifestació independentista del 30 de desembre. També, que són militants visibles de la lluita política en favor de la independència dels Països Catalans.
Els fets que han motivat aquesta compareixença judicial estan relacionats en la càrrega policíaca contra un nombrós grup de joves que participaven en aquesta manifestació. La càrrega va rebre el suport de provocadors feixistes que vigilaven la marxa. No és gens gratuïta aquesta adjectivació de feixistes, car els dies següents foren identificats i entrevistats per la premsa, on quedava clara la seva ideologia ultradretana i radicalment contrària als manifestants. Val a dir que, segons també es relatà a la premsa, el Delegat del Govern a les Illes Balears, don Ramon Antoni Socias Puig, va remetre una carta d'agraïment a aquestes persones per al seu suport a la Policia en el transcurs de la càrrega.
Tot plegat sona a una música molt escoltada aquests dies en moltes altres manifestacions que es convoquen a països musulmans on les forces policíaques amb el suport de persones addictes al respectiu règim, ataquen els manifestants que reclamen llibertat, a la vegada que, igual que aquí, en detenen si és possible els seus caps. El motiu és clar, escalivar i impedir qualsevol espai de protesta o manifestació pública contràries al règim. Tot plegat un exemple prou amenaçador contra les veus discordants. Europa i el món també ho haurien de saber.
Salvant les distàncies, l'estratègia és la mateixa. Per tant, totes les persones que estimen la llibertat i estimen aquesta terra han de fer costat a aquests dos joves. Perquè el que es pretén no és tan sols crear-los una gran angoixa i problema personal, sinó que ens volen traslladar la por a qui en vol compartir la lluita. És ben senzill, es tracta d'un judici polític per impedir el nostre dret a ser i a decidir. Aquests dies 23 i 28 cal ser puntual davant el jutjat.
JOAN VICENÇ LILLO COLOMAR. Alaró.
De rucs, toros i ases
Haureu vist que molts de cotxes duen aferrat un ruc a darrere i vos haureu demanat per què. Aquest animal és pacient, tenaç, feiner, resistent... una sèrie de trets que defineixen bastant bé molts de mallorquins, catalans i aquells valencians que encara saben qui són.
A molts d'altres vehicles hi veureu un toro amb un gran banyam i un... penjaroll ben notori. Els qui l'ostenten solen ser espanyolistes i se senten molt identificats amb un animal que no fa ni un brot de feina en tota sa vida, exactament l'ideal de molts dels nostres veïns de ponent, que aspiren a un càrrec a l'Estat per viure esquena dreta. A més, quan surt a la plaça envesteix una vegada i altra a un pedaç, sense adonar-se que té el seu vertader enemic a pocs centímetres. Ben igual que els humans que el prenen com animal totèmic, que voten una vegada i altra partits que representen els privilegis de les classes dominants, però gens mi mica els seus propis.
Arribat el cas, es deixaran matar a una guerra colonial (Cuba, Marroc...) perquè així els convé als gran terratinents de les plantacions de sucre o als accionistes de les mines del Rif, al Marroc, o de Bu-Craa al Sàhara, per exemple. Fins i tot aniran a una guerra civil per defensar els interessos de les oligarquies, degudament alliçonats pel clero. Basti recordar amb quin odi es va assassinar a Mallorca defensors del poble com Emili Darder, amb la total inhibició del bisbe Miralles.
Divendres 18 el meu fill va anar al Palma Arena per un esdeveniment esportiu. Al seu cotxe hi ha el ruc (com als de tota la família), l'estelada i la bandera de Pirènia, un país imaginari, però que hauria d'existir. Quan va sortir es va trobar amb tot el cotxe pintat de vermell: carrosseria, vidres, fars i miralls, i amb la paraula "Polaco" al capó. Ho va denunciar a la Policia Local, l'única opció raonable, tenint en compte la poca simpatia que tenen els altres dos cossos policials envers la nostra llengua. Els locals fotografiaren el vehicle i expressaren el seu rebuig a la malifeta.
Els autors d'aquesta endemesa segurament duen el toro aferrat als seus cotxes o tatuat al cervell, però de fet són tan ASES que no saben quant ens honora que ens diguin "polacos". Efectivament, durant més de cent anys -del 1776 al 1918- Polònia va romandre ocupada per Prússia i Rússia i durant més de cent anys no va ser més que un estat d'ànim, un idioma, però va saber ressorgir, com també estam renaixent nosaltres, malgrat tot.
Encara tenim doncs nazis entre nosaltres, i és bo de saber qui els aixopluga. Teniu-ho molt en compte pel maig, i esper que aleshores no sereu tan ASES (ep! No he dit rucs) com per votar partits que ens volen prendre l'idioma i l'esperit, per tal de dominar-nos encara més i seguir-nos espoliant fiscal i culturalment.
PERE MOREY SERVERA. Palma.