Quesería Menorquina
no pot tancar
Des de fa molts anys, periòdicament, hi ha qui diu que Quesería Menorquina, nom actual d'El Caserío, conegut per la majoria, o "sa Formatgera" , apel·latiu popular de la fàbrica a Menorca, acabarà tancant un dia.
A finals de 2008, quan Kraft va anunciar la intenció d'acomiadar treballadors de distintes plantes i tancar la fàbrica de Menorca, algunes persones, fins i tot de renom, varen opinar que "no s'hi podia fer res" , que si una "multinacional" prenia una decisió era impossible fer-la tornar enrere.
CCOO va treballar de manera coordinada, a diferents àmbits, primer amb el conjunt de la societat menorquina (agents econòmics, socials, associacions de ramaders, administració local, premsa...); després en l'àmbit estatal i fins i tot en l'internacional amb la UITA (Unió Internacional de Treballadors d'Alimentació, agrícoles, hotels, testaurants, tabac i afins) amb un full de ruta i, sobretot, amb el suport en tot moment dels treballadors. Sabíem, com ara, que la fàbrica és viable, que no té crisi i que és una planta puntera dins la indústria de l'elaboració de formatge fos.
Ara tornam a tenir una situació difícil i en plena crisi amb un atur que a Menorca ha arribat als 7.156 treballadors, cadascun amb el seu problema i la seva realitat. Quesería Menorquina torna a estar en perill per una mala gestió. CCOO no pot decidir avui com ahir a qui es ven una fàbrica, això ja entra dins el món estrictamente de relacions privades mercantils, però sí que pot cercar solucions per sortir de la situació actual, i és el que estam fent.
Els treballadors d'El Caserío no són ni millors ni pitjors que els altres, ni més ni manco importants que els set mil aturats que ara hi ha a Menorca, però l'activitat d'aquesta empresa té una importància fonamental per a l'economia de l'illa. Si aquesta fàbrica tancàs, als més de 182 nous aturats directes hi hem de sumar que la indústria crea un mínim d'1,5 llocs de feina indirecta per cada lloc de feina directa. Això vol dir en aquest cas 273 desocupats més i la desaparició d'explotacions ramaderes, amb un impacte afegit no només en el sector primari, sinó també en el paisatge de l'illa, empreses de transport de mercaderies, proveïdors, etc Però, a més, baixaria el volum de transport marítim de mercaderies, amb conseqüències més que evidents de possible pujada de preus per enviar-hi contàiners; també disminuirien freqüències de vaixells de mercaderies, la qual cosa repercutiria molt negativament en la resta de tot el teixit industrial de Menorca (bijuteria, calçat i alimentació). Seria un cop a l'economia de Menorca del qual difícilment ens podríem refer.
RAMON CARRERAS TORRENT. Secretari General de CCOO Menorca.
Setmana del Llibre
en Català
Al final de l'hivern ens arriba, quasi per sorpresa, la Setmana del Llibre en Català. Esperada i visitada pels que gaudim de llegir, veure, tocar, fins i tot d'ensumar els llibres. Fins aquí molt bé, però també, any rere any, ens arriba la decepció perquè resno hi canvia, que tot continua tristament igual.
És a dir, l'exposició llibresca exhibeix, com sempre, l'aspecte d'una sala d'autòpsies de llibres. Tot hi és fred, asèptic i avorrit. No és possible que algun expert en instal·lacions culturals hi posi una mica de tècnica i imaginació? No hi ha ningú a la Conselleria de Cultura que sàpiga fer això?
No sé si el temps atmosfèric hi ha contribuït, però enguany l'he trobada encara més trista. No hi ha cap reclam que et cridi l'atenció, no saps com estan agrupats els llibres, sembla que acaramullats a l'atzar. Res que et cridi l'atenció sobre un tema, un autor o una novetat. La secció infantil m'ha paregut especialment "mortuòria". Per favor, que algú hi faci un canvi, ho necessitam els que estimam els llibres en català o en qualsevol llengua!
Em sap molt de greu, però algú ho havia de dir!
MARIA ROSA JULIÀ BENIQUE. Palma.
L'assassinat d'un partit polític
Necessitam la perspectiva adient, però arribarà un dia en què ens sorprendrem de tot el que ha passat entorn d'Unió Mallorquina. I no serà perquè coneixerem tot allò que han fet o deixat de fer els seus responsables, sinó perquè sabrem què han fet i deixat de fer els seus més acarnissats perseguidors per acabar amb ella.
Unió Mallorquina feia 30 anys que era un partit incòmode. A Espanya, i des del segle XVIII, les corrupcions només les pot fer l'Estat, entès aquest com la villa y corte de Madrid i els senyors que manegen l'administración central i el seu organisme més eficaç, el Govern. D'aquí és des d'on es perpetuen totes les gans malifetes i les corrupcions que els partits polítics amb representació i els mitjans de comunicació mantenen amb silenci i complicitat a canvi d'una tallada econòmica. No ens enganem.
Però això no és permès als partits petits i locals, aquells que són incòmodes perquè pretenen alimentar les diferències i els interessos de les seves regions. I és aquí on entra Unió Mallorquina, víctima, no lladre ni botxí.
Des de la distància i la manca de coneixement prou sòlid, vull entendre que són les persones les que delinqueixen, no les idees ni els partits. Es condemnaren Barrionuevo, Vera i companyia pel cas GAL, però ningú no decidí criminalitzar el PSOE ni exigir-ne la desaparició. En el fons, és el problema de no tenir un estat propi i de patir-ne un que és extern. Aquesta és la realitat crua.
CARLES MAS. Barcelona.