Indignació
Quan l'engany ja és constant en els tràmits amb l'Ajuntament de Manacor i després de deu anys d'esperar, el sentiment que esdevé és únicament la indignació. Des de la junta directiva de l'Apima de l'escola de Son Macià només volem expresar aquest sentiment.
Indignació quan el que s'ha demostrat és una total indiferència i despreocupació pel benestar dels nins i nines que van a aquesta escola i pel de tots els professionals que hi fan feina. Sabem que la resposta podria ser: hem fet això o això altre..., però tot això només ha estat posar pedaços i bones paraules.
La situació és que durant anys s'ha pretès que una escola unitària de tres aules doni cabuda a l'alumnat de tres cursos d'Infantil i sis de Primària, sense deixar de banda una aula d'informàtica, una de música, una biblioteca i una sala per al professorat, sense parlar d'un gimnàs. Podria semblar que demanam molt, però sols demanam les mateixes condicions que les dels altres nins i nines escolaritzats a les Illes Balears. Una escola declarada obsoleta l'any 2001 i que l'any 2007, per fi, la Conselleria d'Educació demanà un solar a l'Ajuntament de Manacor on poder construir un centre nou amb un poliesportiu, ja que el solar de l'escola, que era de més de 10.000 m2, ha estat requalificat (zona verda, zona esportiva...) i els metres de què es disposa en l'actualitat no són suficients. Però ni tans sols en aquesta situació l'Ajuntament posa fil a l'agulla. Diferents juntes directives d'aquesta associació han "perdut el temps" en reunions per Manacor i per Palma, darrere persones que cobren per donar el millor servei possible als ciutadans i ciutadanes.
La segona oportunitat ens arriba aquest any passat, quan la Conselleria es torna a comprometre a construir una escola nova i el 12 d'abril de 2010 demana a l'Ajuntament de Manacor tota una sèrie de documents per poder disposar del solar; un any després no s'han presentat tots els documents.
No sabem per què l'escola de Son Macià no va entrar dins la llista de necessitats d'infraestructures educatives del municipi de Manacor quan la Conselleria ho va sol·licitar en aquesta legislatura. No entenem per què el batle de Manacor demana el mes de març de 2010 una escola per a Son Macià al Govern i després d'un any encara no ha fet la cessió dels terrenys per poder-la construir. No sabem per què en una entrevista a la delegada d'Educació sobre l'estat de l'educació al municipi no s'anomena l'escola de Son Macià. Tampoc no entenem per què la Conselleria deixa passar més de sis mesos sense reclamar aquests documents. I, finalment, no sabem per què els diferents delegats de Son Macià no s'han compromès de manera seriosa amb l'escola de Son Macià i amb el poble en general, quan pensam que un centre educatiu no ha de ser un problema a part de la resta de qüestions importants que afecten un poble.
Podria semblar que aquest escrit és oportunista pel fet que aviat hi haurà les eleccions, però aquest no és el tema que ens mou: els pares i mares dels alumnes de Son Macià fa més de deu anys que ho demanam. El que podria semblar oportunista seria que a qualque programa electoral hi surti "ferem una escola nova a Son Macià". Ja hi ha un acord parlamentari per fer una escola nova a Son Macià, no fa falta la prometin, el que necessitam és un solar que compleixi amb les condicions legals per fer-la. Dins la junta directiva hi ha pares i mares de diferents ideologies i pensaments, per tant, no miram quin és el color polític dels qui governen a una administració o altra, només vetlam pels drets dels nostres fills i filles.
LA JUNTA DIRECTIVA. APIMA Son Macià.
Els mestres de la gestió
No deixa de sorprendre'm la capacitat de molts de membres de partits polítics de veure les coses des d'un prisma totalment favorable als interessos del seu partit. En certa manera puc entendre que hi ha d'haver una determinada dosi de partidisme per tal de justificar algunes actituds dels diferents partits, però el candidat popular al Parlament de les Illes Balears va deixar-me realment astorat la setmana passada.
Segons ell, la gestió del Govern de Jaume Matas en la legislatura passada va ser com per sentir-se'n orgullós. Doncs bé, és mal d'entendre que un govern que ha deixat gairebé el mateix nombre d'imputats que de membres del govern sigui un govern com per sentir-se'n orgullós; un govern que organitzava torneigs de 17 milions d'euros des de l'Ibatur al Pula Golf, lloc on després molts membres del partit s'allotjaven gratuïtament, casualitats de la vida, que diria aquell.
Un altre punt en el qual no s'entén això de la bona gestió és en la construcció del Palma Arena, aquest velòdrom que va passar dels 40 milions d'euros pressupostats (quasi res) als 100 milions (una petita variació), però el pitjor de tot això és que, a més, la pista de ciclisme no va ser homologada pels defectes que presentava!
Un altre cas per sentir-se'n orgullós és el director general de Territori del Govern Matas, que és a la presó pel cas Andratx.
També recordarem el cas Scala, aquell en què una exmembre del Govern guardava doblers dins un pot de Cola-Cao... i així podríem tristament seguir.
Amb tot, ara entenc les dificultats per definir la nostra llengua que pateix el senyor Bauzá, perquè puc constatar que fins i tot la seva definició de sentir-se orgullós és diferent de la de bona part dels ciutadans de les nostres illes.
JOAN RAMON BOSCH. Pollença.