El nostre pare va ingressar a l'Hospital de Manacor el 6 de febrer per una insuficiència respiratòria. Tenia 81 anys i no havia estat mai hospitalitzat a Manacor. Era un home fort. Vam estar pendents de la seva recuperació fins que dia 29 de febrer vam veure que no se'n sortiria. El desenllaç va ser molt ràpid i dia 2 de març deixava de respirar a les 9.45 del matí. La darrera vegada que va contestar a algú va ser a la infermera que li va revisar la bomba de morfina. I va ser per donar-li les gràcies. "Moltes gràcies!", va dir ell.
I aquest és l'encàrrec que ens va quedar a la família: donar les gràcies al personal de la planta 4a.
Francesc Vicens Garí va ocupar durant 3 setmanes i mitja l'habitació 420, llit 1, i no es va cansar d'agrair les intervencions del personal de la planta per la seva humanitat, ajuda, paciència i eficiència.
La família estarem eternament i profundament agraïts a tots.
Gràcies, moltes gràcies de tot cor per ajudar-nos en aquests moments tan difícils.
Família Vicens i Bauzà. Palma
Escola Oficial d'Idiomes
Com a alumna de l'Escola Oficial d'Idiomes, vull manifestar la meva decepció per la no-adhesió del claustre de professors a les campanyes en favor de la llengua catalana. Aquesta decisió, tan legítima com lamentable, em sembla impròpia d'una institució que hauria de valorar les llengües, no només com a simples eines de comunicació, sinó també com a elements essencials dels sentiments col·lectius. He de dir, però, que la decisió del claustre no m'ha sorprès. Una simple passejada per les dependències del centre posa en evidència la minsa representació de la llengua catalana en els diferents espais fins al punt que qualsevol visitant difícilment la reconeixeria com a vehicular ni com a pròpia d'aquestes illes.
Senyors professors i professores de l'EOI, estic convençut que conèixer una llengua i, de qualque manera estimar-la, són quasi sempre la mateixa cosa. Què passaria si als territoris on són pròpies les distintes llengües que ensenyau a l'EOI fossin marginades de la vida pública a cops de decret? Bé, ara he pecat d'ingenu. Sé que això és impossible. Totes aquestes llengües tenen un estat potent al darrere que les valora i promociona. Tot el contrari que la llengua catalana, que no en té. Propòs humilment que afegiu una altra "e" a les vostres sigles i que, en lloc d'EOI, us anomeneu a partir d'ara EOIE (Escola Oficial d'Idiomes Estatals), molt més coherent amb el vostre posicionament. Enhorabona al professorat de català per dur al claustre aquesta iniciativa. Continueu treballant; només estau a sis vots de la dignitat.
Francisca Muñoz-Ramos. Marratxí
Bauzá, un home de sorpreses
El Sr. Bauzá no deixa de sorprendre'm. Darrere aquesta cara trista i malencònica s'amaga una persona amb molt poc sentiment cap a la terra que governa. Diu, quan se li critica la seva manera d'actuar, que té la majoria i que per això pot fer el que "trobi més convenient per a les Illes Balears", i remarca de manera descarada que el que se li critica ja ho va dir en campanya i que, per tant, està legitimat a executar-ho. Es veu que les majories, democràtiques, és clar, donen patent de cors.
Amb això que la majoria de gent que viu a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera l'han votat, té raó. No podria ser que el problema fos que la majoria de gent que viu a les Illes no les estima? Si les estimàs, no voldria que la seva llengua es menystingués, que els pocs espais verds que queden fossin encimentats, que el que era un paradís s'acabi transformant en una terra d'especuladors, que només veuen doblers, doblers i poder.
Vull pensar que si el Sr. Bauzá hagués dit en campanya que si guanyava acabaria d'encimentar les Illes no hauria tingut tants de vots... o si? Si la resposta és sí, vol dir que les Illes estan plenes de gent que no veu "dos dits enfora del seu nas" i que no és conscient que les nostres illes viuen gràcies a la seva naturalesa i els seus espais naturals privilegiats que el món vol conèixer, per ex. la serra de Tramuntana que és Patrimoni de la Humanitat. Si continuen així, també aconseguiran que aquest privilegi se'ns retiri.
Una llàgrima surt dels meus ulls.
Jo som mallorquina i m'estim la meva terra, però el meu cor es trenca quan veig tanta gent que diu que estima Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera, però que en realitat el que desitgen és prosperar econòmicament a costa del que sigui, malgrat que sigui malbaratar el futur de les properes generacions de mallorquins, menorquins, eivissencs, formenterencs i de tota la gent d'altres indrets que viuen i se senten balears.
Bàrbara Moyà Sureda. Palma