El cinisme del senyor batle de Campanet
La frase la va dir el batle de Campanet en el ple duit a terme el 4.06.2012: "Estic convençut que sempre has actuat en defensa de l'interès general i et desitj molta sort en el futur". Amb aquestes paraules, el batle de Campanet acomiadava el membre del PSM Jaume Aguiló, que per motius personals i professionals ha deixat el càrrec de regidor.
Després d'escoltar aquestes paraules, vaig abandonar la sala d'actes, on hi era com a espectador del ple, amb ganes de vomitar. Com pot ser un batle tan pervers, tan cínic, tan fals, tan... el que hi vulgueu afegir. Un dels quatre febles arguments que va utilitzar el PSOE per expulsar el PSM del govern municipal el passat 30 de novembre era que Jaume Aguiló, com a regidor d'Esports, havia comprat unes prestatgeries per als vestidors del club esportiu sense consultar-ho a l'equip de govern. Sis mesos després de l'expulsió del PSM -l'estafa política més gran de la història del nostre poble-, el batle reconeix públicament que Jaume era un regidor que va actuar sempre pel bé de l'interès general.
És a dir, que si hem de creure el batle, hem de pensar que va expulsar el PSM perquè aquest partit actuava en defensa dels interessos dels campaneters. I evidentment ells ho feien en interès personal i, per tant, no era bo que governassin junts. No som jo qui ho dic. Ho diuen ells -el PSOE- en un ple públic. El problema dels mentiders és que molt aviat no es recorden de les seves mentides i passa el que li ha passat al batle. Quina misèria!
Francesc Aguiló Pons. Campanet.
Reforma de la Llei de funció pública o cau marginal de resistencialisme
L'amenaça real que pretén endegar l'actual govern autònom de Balears, a través de la seva Conselleria d'Administracions Públiques, de modificar la Llei 3/2007 de la funció pública d'aquesta comunitat, en un sentit molt lesiu i discriminatori per a l'única llengua pròpia d'aquesta terra, la catalana, ha encès, amb raó abrusadora, la reacció i l'oposició de totes les persones (que són moltes més del que ells pensen i diuen) que volem viure amb normalitat i plenitud d'ús en el nostre català.
L'avantprojecte de llei presentat pel PP suposa un atac a les totes en la línia de flotació de l'ús normalitzat del català en l'Administració. Les mesures principals que, segons l'esborrany, imposaria la reforma prevista, són tan escandaloses que repugnarien la sensibilitat de la gent de qualsevol país civilitzat i democràtic (en el cas absolutament inconcebible que tal cosa fos possible), tant com fastigueja els qui estimam la llengua que ens han llegat els nostres avantpassats. Una llengua que voldríem sempre rica i plena, com totes les altres llengües i cultures del món, les quals no tenen cap culpa de les manipulacions grolleres i miserables dels (mals) polítics de torn.
Fóra d'una incongruència total, i d'una ridiculesa absoluta, per exemple, que una llengua no fos obligatòria en les administracions públiques del país on es parla, cosa que pretén, precisament, el nostre (!?) propi govern, tot incomplint, de passada, la legislació vigent recollida en l'Estatut. Aquest proclama que la llengua catalana és, a més de pròpia del territori, llengua oficial, i per tant de coneixement i ús obligatori per tots els empleats públics i de la res publica en general. No cal dir que, a més d'això, el dit avantprojecte -que podríem anomenar de "defunció pública"- es carrega o buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística (aprovada per tots els partits, inclòs el PP, l'any 1986), en tant que deixa de ser una llengua que cal normalitzar en l'àmbit administratiu.
El fet esmentat és d'una estultícia extrema, i retrata clarament com és la gent que ara ens està governant. Renegats de mena en la seva pròpia terra, a la qual íntimament menyspreen perquè les seves aspiracions, polítiques i personals, passen sempre per "ofrendar nuevas glorias a España", la qual cosa es deleixen a demostrar, i retuts d'una manera ignominiosa al poder colonial de Madrid, llur objectiu és molt clar: la reducció a una patuesització progressiva de la llengua catalana, que volen que resti marcada i estigmatitzada, vàlida únicament per a ús d'iniciats amb vocació resistencialista. Aquesta és llur intenció, i llur perversió. Ells poden tenir la raó de la força, però nosaltres tenim, i hem tengut sempre, la força de la raó, i aquesta és incombustible.
Andreu Salom i Mir. Pollença.
Les retallades acaben amb el petit món perfecte de l'escoleta pública de l'Arenal
Els infants de la Platja de Palma són com tots els infants del món, i quan arriben nous a l'escoleta, ploren. Però en els darrers 30 anys molts d'ells han tingut una sort inestimable: trobar-se amb l'equip humà que ha format part de l'escoleta de l'Arenal.
Les famílies hem confiat el benestar dels nostres petits en les mans d'un equip excepcional. Han rebut els nostres fills i filles sempre amb un somriure i bones paraules, els han fet una abraçada quan els ha fet falta i els han regalat milers de besades. S'han implicat professionalment (i emocionalment també, n'estem segurs!) en la seva criança i educació.
Si existís un món perfecte, seria semblant a l'escoleta de l'Arenal. Representa el que totes les escoletes haurien de ser i per desgràcia poques ho són. Si ha estat possible aquest petit món quasi perfecte és perquè el suport municipal que ha tingut en els darrers 30 anys ha ajudat a construir-lo: personal de suport per a les necessitats especials, formació contínua, menú equilibrat, vocació i programación educativa... Ara, després de 30 anys construint, quedarà en mans privades.
Amb aquesta decisió, mai no es podrà garantir ni la mateixa experiència dels actuals professionals ni els mateixos coneixements sobre l'entorn educatiu que és l'Arenal, i per això manifestam el nostre més profund rebuig.
Què passarà amb els nous petits tresors de Palma? És que ells han de tenir menys drets? Els drets no són un luxe ni un negoci, per tant volem reclamar un poc de reflexió als polítics que seuen ara a l'Ajuntament de Palma i que entre tots ens posem d'acord on hem de retallar i ajustar. Salvem l'escoleta!
Associació de Pares i Mares. L'Arenal.