D'ençà de la instauració autonòmica, el 1983, el Govern de Balears ha estat conservador. Ni de centre ni liberal, conservador. Aquesta opció ideologicopolítica significa que l'acció de govern tendeix a la intervenció en l'economia per assegurar que els, pocs, agents que es consideren essencials en el creixement econòmic global (objectiu bàsic i sovint únic) tenguin totes les facilitats possibles. No és una ideologia liberal, la que anima el govern, ja que aquesta tendiria a igualar les oportunitats entre els individus, i és ben evident que aquí, a Balears, això és una utopia. Si ha estat necessari s'ha canviat plans d'ordenació urbana perquè es poguessin obrir grans superfícies, o s'ha anunciat decrets de regularització de construccions hoteleres amb prou anticipació perquè les grans empreses poguessin crear-les sense sotmetre's a aquesta regulació... Totes aquestes mesures anul·len el principi d'igualtat d'oportunitats, emmanillant els petits empresaris que es veuen impotents davant els favors que reben les grans empreses, ja de per si molt poderoses. Tot s'ha condicionat al gran objectiu del creixement econòmic continuat. És igual si es consumeix massa territori, si la contaminació augmenta, si el consum energètic es descontrola a l'alça... res no importa si l'objectiu s'assoleix: que les estadístiques diguin que el creixement continua. Es viu del miratge que la bona marxa econòmica del conjunt afavoreix tots els individus. És vera, però l'efecte positiu general es relativitza molt quan es veu que els més beneficiats són una minoria molt petita, i que la immensa majoria obté uns beneficis que s'esvaeixen en bona part per la pèrdua de qualitat de vida que, naturalment, no afecta els que més tenen. L'anunci fet aquests dies pel president del Govern, Jaume Matas, en el sentit que aspira a fer un gran pacte social i polític per limitar el creixement urbanístic suposaria un trencament absolut amb aquesta filosofia política. Vist el marc politicoeconòmic que 15 anys de govern conservador han creat a Balears, la desconfiança davant l'anunci és bastant justificada. És sincer Matas? Aquesta és la pregunta.
Per l'experiència que tenim, tot indica que sí, que és sincer... quan diu que cal parlar-ne, ara. Res millor per als interessos polítics de Matas que la disputa política preelectoral se centràs en això i s'aparcàs o oblidàs petites qüestions com el túnel de Sóller, Cañellas, Soler, ell mateix, Calviagate, la patètica reforma estatuària...
La millor mostra de sinceritat de voler arribar al gran pacte que diu el president que vol, seria que no se'n parlàs gens, ara, i es deixàs per després de les eleccions, perquè en una qüestió tan important, la que més, no sembla que els mesos de disputa preelectoral siguin el millor moment per parlar-ne. A no ser, clar, que només sigui una d'aquelles estratègies d'imatge que tan agraden al gabinet caligari que governa Balears. Així sí que s'entendria. Caurà l'oposició en la trampa?